L’alternativa és un Plater democràtic

En resposta a l’article «Sòls de baix impacte: alternativa real?» de Pere Roura i Sergi Nuss

El 9 d’agost Roura i Nuss signaven un article en què esmentaven l’oposició de la Diputació de Girona al Plater, a partir d’una moció de la CUP-Som Poble, i feien una crítica de l’estudi -també presentat pel nostre grup- sobre potencial fotovoltaic en espais alternatius de la demarcació. Hi concloïen que aquests s’han d’aprofitar sempre que siguin viables, però que no poden abastar tot el desplegament necessari. Doncs bé: totalment d’acord. Com hem insistit a exposar i aclarir en la presentació i difusió de l’estudi, i fins avui cada cop que n’hem tingut ocasió, l’objectiu del treball no és crear una proposta exhaustiva per a la planificació fotovoltaica (una alternativa completa a la del Plater), sinó la localització i comptabilització d’uns espais tant preferents com considerables. També, poder desenvolupar propostes fonamentades, com projectes públics o noves línies de subvencions. Tot l’article de Roura i Nuss, doncs, parteix d’un malentès.

L’estudi, elaborat per l’empresa d’enginyeria ambiental Oicos, se centra en emplaçaments concrets per a solar convencional, agrovoltaica i flotant. No s’hi inclouen altres casos ─igualment idonis─ com cobertes de polígons o zones urbanes, pel fet que aquests sí que havien estat contemplats en altres treballs. Tot i l’evident prioritat d’aquests espais, també establerta legalment, sobta que cap institució no ho hagués treballat abans. Com amb la proposta que va donar llum a l’Energètica pública (i l’exigència continuada que es desenvolupi molt més), però, ens congratulem d’aportar propostes que ens ajudin a avançar.

En relació al Plater, el problema no és pas que no es limiti a espais considerats alternatius. Parlem d’una eina llargament reivindicada (també per la nostra formació) per posar ordre i poder accelerar una transició energètica imprescindible, de manera democràtica i d’acord amb l’interès col·lectiu ─i no de les grans empreses energètiques. El problema és que arriba (molt) tard i malament. L’instrument que havia d’aconseguir un consens de país basat en criteris justos i compartits, de moment ja compta amb l’oposició organitzada d’un terç dels municipis catalans (de tots els colors, encara que al Parlament ens quedem sols). La qüestió és complexa, d’acord, però sembla difícil poder-ho fer més malament.

El pla peca de nombrosos problemes greus, com la manca de comptabilització territorial del conjunt d’infraestructures energètiques (per tipologia o perquè obvia les ja existents), de compensacions a les zones més afectades... Però, conjuntament amb l’amenaça d’expropiacions forçoses, la falta de participació real dels municipis és l’element clau. El Govern hauria pogut donar-los un paper protagonista, brindant-los un mapa de potencial i demanant-los una selecció de zones per complir l’objectiu municipal establert, basada en la implicació veïnal. En lloc d’això, ha limitat la «participació» a un període d’al·legacions (amb directrius confuses i molt limitades) sobre una proposta ja feta, des de Barcelona i amb traç molt gruixut. Ara, havent anunciat un nou període d’al·legacions que no solucionarà el problema, veurem com i quan es resolen els milers d’al·legacions ja tramitades.

Tenint en compte el moment de fre en el desplegament tant de solar com d’eòlica, marcat econòmicament i tècnica pel mercat únic estatal i la falta d’infraestructura d’emmagatzematge per resoldre la saturació de la xarxa, seríem totalment a temps de refer el Plater a partir d’una participació efectiva. A banda d’evitar una conflictivitat permanent assegurada, potser fins i tot acabaríem abans.

Subscriu-te per seguir llegint