Repressió franquista l’any 2026

La Policia Nacional, els «grisos» de l’època, va entrar a trets a la plaça de toros de Pamplona el 8 de juliol de 1978, al final de la corrida de toros dels Sanfermines, quan es va desplegar una pancarta reclamant l’amnistia. Poden imaginar-se les escenes de pànic. A la sortida de la plaça, va començar una batalla campal pels carrers de Pamplona, que va durar tota la nit, amb centenars de ferits, onze d’ells de bala, i un mort per trets de la policia: el jove Germán Rodríguez Sáiz, membre de la Lliga Comunista Revolucionària, al qual se li ret homenatge cada any per Sant Fermin. Vaig viure els fets en directe, perquè era el segon any que anava als Sanfermines. Aquell 1978, en lloc de toros, havíem d’esquivar les bales de goma dels «grisos», que podien aparèixer per qualsevol racó de la ciutat.

A Filmin, es pot trobar un interessantíssim documental sobre aquells fets, titulat Sanfermines 1978, dirigit, amb molt pocs mitjans, però amb gran entusiasme, per Juan Gautier i José Ángel Jiménez, que van voler recordar «un assassinat que va quedar sense jutjar, impune, sense culpables i precoçment forçat a l’oblit», segons van explicar quan es va estrenar el documental l’any 2006. És un treball que va molt més enllà dels incidents d’aquells Sanfermines. Posa els pèls de punta veure com actuaven el governador civil, el comissari de la policia, els agents i totes les forces franquistes. Segons les xifres oficials, es van disparar 7.000 trets de material antiavalots i 130 trets de bala. Es pot observar com el comissari Miguel Rubio, artífex de la repressió, donava ordres de carregar contra els joves que estaven a l’arena de la plaça. El ministre de l’Interior era l’inefable Rodolfo Martín Villa.

He rememorat aquell episodi dels anys de la transició política, gairebé oblidat en algun racó de la història, amb motiu de la salvatge pallissa que li van clavar uns policies a un menor per dur una estelada a fora del camp de l’Elx. És d’una brutalitat pròpia de les dictadures més repressores. Quan ja el tenen a terra, un policia li venta un cop de colze a la cara, i, ja emmanillat, un cop de puny, suficient per, d’entrada, suspendre de sou i feina als agents responsables. Si ho fan davant de centenars de persones i de mòbils que ho enregistren tot, imaginin-se de què poden ser capaços quan no hi ha testimonis. De fet, abans de veure’s les imatges, havien dit que van respondre a una agressió del noi. Amb la «llei mordassa», els policies sempre tenen la presumpció de veracitat. En un partit Oviedo-Sporting, del gener de 2025, van detenir dues persones per suposades agressions a la policia, amb tanta mala sort, pels agents, que unes imatges van demostrar que les acusacions eren falses. Un dels detinguts, a més, era jutge.

No és la primera vegada que succeeix un fet com el d’Elx. L’any passat, uns integrants del Jovent Gironí també van ser detinguts per portar unes estelades en el camp del Llevant. Per tant, s’ha de concloure que els policies tenen ordres de requisar estelades i apallissar, detenir i després denunciar als joves per resistència o atemptat contra l’autoritat. Per sort, aquesta vegada hi ha un vídeo que no admet cap dubte sobre una brutalitat policial. Fa temps que estem revivint episodis d’aquells anys del postfranquisme. A finals de maig, un policia va clavar una violenta empenta a una professora jubilada, que va caure de morros a causa de l’agressió, en un acte en defensa de l’ensenyament públic a València (quasi sempre passa al País Valencià). Que valents són amb una professora jubilada o amb un menor indefens, i com s’acoquinen amb els grups d’ultradreta! No és cap novetat, ha passat sempre. En aquella època dels fets de Pamplona, malgrat que ja feia un any que s’havien celebrat les primeres eleccions democràtiques, existia també una gran connivència entre la policia i els grups ultres, com els Guerrillers de Cristo Rey, als quals protegien i facilitaven les accions violentes contra l’oposició franquista. El ministre Fernando Grande-Marlaska ens haurà d’explicar per què la policia a les seves ordres requisa i reprimeix un gest de llibertat d’expressió com és dur una bandera estelada i perquè els agents no actuen igual amb els grups d’ultradreta que porten la bandera franquista. Que la policia reprimeixi violentament per exhibir estelada, igual que l’any 1978 per una pancarta a favor de l’amnistia, vol dir que hem retrocedit cinquanta anys en alguns drets fonamentals com la llibertat d’expressió.

Subscriu-te per seguir llegint