Setembre truca a la porta

Quan penso en el setembre el primer que em ve al cap és l’amenaça de «l’hermanu Franciscu» de condemnar-nos a un estiu de classes de repàs amb una carabassa al juny: «Ya nos veremos en septiembre». Però, el mes que ja ens truca a la porta, a més de ser com una segona oportunitat per als estudiants mediocres com jo, és com si fos el començament de l’any. El curs es posa en marxa començant per la primària i acabant per les universitats. Caldrà equipar-se pel nou curs i les famílies se’n faran creus de com és de car tot. Des de la llibreta de ratlles a les sabates que caldrà estrenar. A més, si no es produeix un miracle de darrera hora, el curs a les escoles començarà sense començar perquè els mestres no faran de mestres perquè es mantenen de guerra amb el Govern i ho fan pagar a l’alumnat i les famílies. No dic pas que no tinguin raó, però...

Cada alumne viu l’inici de curs a la seva manera, des dels que s’angoixen fins als que senten una excitació agradable davant dels nous reptes, nous mestres, aules diferents, companys retrobats i companys per a descobrir. Recordo, al meu temps, l’olor que feia la nova goma Milan (fabricada a Palafrugell), la imatge immaculada de llibretes que encara no s’havien corromput amb la meva cal·ligrafia indesxifrable o els llibres acabats de folrar a casa. Hi ha una tira de la Mafalda, del gran Quino, en la que es veu el pobre Manolito el primer dia de curs pensant que és el millor dia d’escola perquè la nova senyoreta encara no ha descobert que és un ruc. És una tira que m’arriba al cor.

Un moment important en el currículum escolar és el canvi de centre quan es deixa l’escola i comença l’etapa de l’institut perquè obre tot un món de possibilitats per a reinventar-se una mica. Jo ho recordo així.

Setembre és el mes de la represa. Les ràdios i televisions presenten les novetats de la temporada, i Planeta DeAgostini i RBA anuncien col·leccions de venda en quioscos i llibreries dels temes més estrambòtics que algú vulgui col·leccionar. Els dies s’han escurçat molt, veurem caure les fulles i, abans de gaire potser sentirem els primers freds i ens caldrà tapar-nos per a dormir i aquest tòrrid estiu de l’eclipsi passarà a la història. Amb tot, no cal comptar que la maquinària es posi ràpidament en marxa, perquè l’excusa de «a primers de setembre» es transformarà per a moltes coses en «passada la Diada», quan no «passades Fires». Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint