Solidaritat responsable: ajudar és respectar la dignitat

El terratrèmol del 10 d’agost a Colòmbia, que va afectar diverses zones del país, incloses ciutats com Cali, ha deixat més de 300 víctimes mortals, milers de persones ferides i més de 120.000 famílies damnificades.

El terratrèmol ha colpejat amb especial duresa territoris com Buenaventura, el Chocó i altres comunitats del Pacífic colombià, on milers de famílies ja vivien una situació marcada per la pobresa, la precarietat, la violència i la manca de serveis bàsics. Només a Buenaventura, més de 10.000 habitatges han quedat afectats i prop d’un miler, destruïts. El racisme estructural, les desigualtats territorials i l’abandonament institucional han afectat històricament les comunitats afrocolombianes i indígenes del Pacífic. El terratrèmol no ha creat la vulnerabilitat: només ha fet visible i agreujat una realitat que ja era profundament injusta.

L’enorme solidaritat de la ciutadania ha omplert les xarxes de campanyes de recollida, però tota ajuda és realment útil?

En una emergència cal actuar ràpid, però també cal escoltar, coordinar-se i respondre a les necessitats reals.

Quan decidim pels altres des de milers de quilòmetres, reproduïm una mirada paternalista i colonialista segons la qual nosaltres sabem què els convé.

Les aportacions econòmiques a entitats fiables permeten una ajuda més ràpida, eficient i adaptada a les necessitats reals. Afavoreixen la compra local, redueixen els costos logístics i duaners i l’impacte ambiental. Comprar localment és també una forma de reconstruir: reforça l’economia de les comunitats afectades, dona suport als petits negocis i afavoreix una recuperació més digna, sostenible i autònoma. Comprar localment també és ajudar!

La pobresa no pot convertir-se en un espectacle. Hi ha una qüestió que no podem obviar: la dignitat.

Les persones necessiten ajuda, però també respecte. Una emergència no ha de convertir-se en una cursa per la visibilitat a les xarxes, la politització o l’oportunisme. La solidaritat real posa les persones al centre, en preserva la dignitat i evita transformar el patiment en contingut o espectacle.

Des d’ONG DAGUA, entitat gironina amb vint anys de treball al costat de les comunitats més vulnerables de Buenaventura (Colòmbia), sabem que una resposta eficaç es basa en el coneixement del territori i la coordinació amb les organitzacions locals. Després del terratrèmol, hem prioritzat l’atenció d’emergència: allotjament temporal, alimentació, cobertura de necessitats bàsiques i suport psicosocial, mentre preparem la fase següent: la reconstrucció de les llars i dels projectes de vida.

L’emergència ha generat moltes iniciatives solidàries de persones que no pertanyen a l’àmbit social, però no totes garanteixen la transparència, la coordinació i l’eficàcia necessàries perquè l’ajuda arribi, amb garanties, a qui més la necessita. Mentrestant, les entitats amb experiència al territori, que asseguren una resposta coordinada i que l’ajuda arribi a qui més la necessita, han quedat invisibilitzades. I no, no cal començar de zero.

Ajudar no és passejar-se pels carrers de la tragèdia per trobar la millor fotografia o una recollida o campanya puntual. Es requereix solidaritat, esforç, compromís, continuïtat, coordinació, transparència i confiança.

La solidaritat no pot acabar quan l’emergència deixi de ser notícia. Les comunitats afectades necessitaran suport durant molt de temps. Si volem ajudar, fem-ho amb responsabilitat, constància i respecte, posant sempre la dignitat de les persones al centre.

Subscriu-te per seguir llegint