Els extremenys ens esperen

Com que l’11 de setembre cau en divendres, i els catalans som més de ponts que de país, celebrarem la Diada a Extremadura. Allà no tenen platja i, davant la manca d’alternatives, potser hi ha qui que s’hi apunta. Aquí, entre aprofitar les raneres de l’estiu a la costa i viatjar per fi a Eslovènia, que encara ho tenim pendent i ja hi ha anat tothom, l’11-S es manifestarà només en Lluís Llach, i això per a intentar vendre alguna samarreta de l’ANC.

A Catalunya la Diada ens la bufa. Ja és una nosa que sempre caigui al setembre, quan millor s’està a la platja, l’11-S s’hauria de celebrar el novembre, no crec que als catalans de 1714 els importés. Quan a més coincideixen tres dies de festa, no hi ha res a fer, si una cosa els catalans posem per davant del patriotisme, és viure bé. Aquí les revolucions, si n’hi hagués, es farien després de vacances. Per això cal lloar la idea de Presidentilla de festejar la Diada també a Extremadura, un lloc on no tenen pont ni platja on anar. A més, no estan tan farts com nosaltres de manifestants pesats i de polítics ofrenant flors a no recordo qui, a un cacereny li pot semblar curiós, però aquí ho tenim tot molt vist. L’únic que em sap greu és que no se’n salvaran de l’actuació d’alguna colla castellera, música de gralla inclosa. La culpa és seva, per no tenir platja a la qual fugir.

L’única utilitat de les festes nacionals hauria de ser la farra. La discoteca estiuenca de la meva joventut organitzava cada 14 de juliol la «Festa francesa», allò sí que valia la pena. Altres dies organitzava la festa belga, l’alemanya, la suïssa i fins a l’holandesa, no sé si les dates eren inventades. Excepte les banderes decoratives, cada festa era igual, l’important és que les turistes estaven més receptives: el patriotisme desferma la lascívia, i més si s’acompanya amb sangria barata. El Gato Negro -així es deia tan patriòtic lloc- mai va organitzar la «Festa catalana», l’amo pensaria, amb bon criteri, que tenir allà un munt de gent sanglotant per la glòria que mai va ser, més que atreure públic el repel·liria. Això mateix els passarà als extremenys, que per a una vegada que no estan oblidats de tothom, només es recorden d’ells els catalans per a anar a plorar-los per uns fets de 1714. L’any vinent, ni bojos ens hi volen.

Subscriu-te per seguir llegint