La «identitat» i les properes eleccions locals

L’impacte de la globalització ha estat brutal en les darreres dècades a les societats occidentals. I fa anys que en paguem les conseqüències. Aquest impacte ha estat desigual. Hi ha gent que hi ha sortit guanyant i molta gent que hi ha sortit perdent. També hi ha hagut aquesta diferència entre sectors socials i econòmics. Uns n’han sortit reforçats i d’altres n’han quedat tocats de mort. Això també ha passat en els territoris. I això ho podem veure arreu d’Europa i dels Estats Units. Les capitals hi han sortit guanyant i les ciutats mitjanes, pobles i capitals de províncies i comarques n’han estat les grans perdedores.

De fet, la globalització ha deixat a persones, sectors socials I territoris tocadíssims, sense expectatives de futur. En algunes capes importants de la societat -classes mitja-baixes, treballadors- alguns sectors socials I alguns territoris, han vist com el present és pitjor que el passat i el futur no pinta gaire millor.

Davant d’aquest canvi estructural que els perjudica, molta d’aquesta gent torna a mirar enrere i busca refugi en allò que els identifica i els dona seguretat davant d’un món que se’ls escapa, la identitat. El retorn a la identitat és transversal en el món occidental. Una identitat que pot ser inclusiva o excloent. I aquí tenim la gran batalla dels pròxims anys. Societats fortes a través d’una identitat compartida o societats dividides a través d’una identitat excloent que pot donar una certa sensació de seguretat, però que no fa més que construir nacions descohesionades que no són més que sumes d’identitats, amb poc en comú.

Aquest és el terreny de joc on es mourà la política en els pròxims anys. En com encarem aquest retorn a la identitat. Si ho aprofitem per fer més forta la nostra societat, cohesionar-la i que tothom s’hi senti partícip o bé utilitzar la identitat per excloure als altres i tenir societats més fracturades. El futur dels nostres països dependrà de quina opció hi surti guanyant.

Amb aquest marc tan clar, d’aquí a menys de nou mesos tenim unes eleccions municipals a la cantonada on tots aquests elements estaran presents i on la identitat, d’una manera o una altra hi tindrà un paper destacat. Per què més enllà de la identitat nacional, de la identitat en majúscules, també hi ha una altra identitat, més local i que també té importància per la majoria dels veïns i veïnes.

Les ciutats, els municipis s’han anat configurant al llarg del temps. Amb els seus èxits i fracassos. Alguns municipis n’han sabut més que d’altres i han sabut crear un sentiment de pertinença, un orgull de ciutat que supura entre els seus conciutadans. Altres municipis han estat menys exitosos i no ho han sabut crear. En tot cas, en la majoria dels municipis, a la gent li agrada el seu poble o la seva ciutat. I li agrada tot allò que el fa sentir com a «casa». En els darrers anys, aquesta casa ha canviat molt. Hi ha nous veïns i noves mirades, però continua essent casa. I aquest és el tema. Com continua essent casa per tots, amb els canvis que s’hi han produït en els darrers anys.

Hi ha un cert sentiment més o menys transversal de voler mantenir allò que ens defineix i ens ajuda a crear comunitat, que la ciutat continuï essent casa, davant un present excessivament líquid. El comerç local que ha articulat els centres dels municipis, la cultura popular, les festes majors, els esdeveniments i fires consolidades que es produeixen al llarg de l’any, personatges significatius, els productes locals, l’associacionisme, el patrimoni, les tradicions locals, i el català. Eines de motor d’identitat, però alhora porta d’entrada de generar comunitat.

La identitat a cada municipi és diferent, però molts d’aquests ingredients es repeteixen en les seves versions locals. És allò que defineix la identitat local.

No és casual que a les festes majors es canti el virolai o que enguany a l’Acústica hi hagi hagut més estelades que mai. Hi ha un retorn a la identitat, en general. També la local. Ho hem vist amb el concepte de Badalonisme o amb la voluntat que continuï essent Barcelona davant l’allau de turistes.

Una identitat que si la volem forta i amb futur ha de ser oberta i inclusiva, capaç d’incorporar nous accents i noves mirades. I no caure en la temptació del replegament.

En aquestes pròximes eleccions municipals, aquells que sàpiguen interpretar i representar la identitat local, que lluitin per mantenir un comerç viu davant l’allau de comerç low cost i intercanviable, els implicats en la cultura popular, els que vulguin potenciar i reinterpretar allò que ens uneix com a comunitat, els que en definitiva, entenguin la voluntat de perdurar davant els cants de sirena del desdibuixament, de la majoria de les veïnes i veïnes, tindran avantatge.

La identitat ha vingut per acompanyar-nos durant els pròxims anys. Mai la fi de la història de Francis Fukuyama, sembla tan llunyà. Ens venen uns mesos apassionants i més, si tenim en compte que les eleccions municipals seran les primeres després d’anys sense estar cridats a les urnes.

Subscriu-te per seguir llegint