Morir per asfíxia sexual

El cas planteja què passa quan la pornografia esdevé una de les primeres fonts d’aprenentatge sexual dels menors

Una noia de 16 anys mor a Austràlia per una estrangulació durant una relació sexual. Segons mitjans locals i The Guardian, la noia va perdre el coneixement i va patir una convulsió. El jove que estava amb ella, de la mateixa edat, sosté aquesta versió i defensa que tot va ser consensuat. El tema ha obert moltes preguntes en debats, mancant el tancament de la investigació: De veritat el consens era ple per les dues parts? Va ser acceptat durant tota la trobada sexual o ella va demanar parar? I si no era consensuat i va acabar sent una agressió que va acabar en assassinat?

El cas torna a plantejar una qüestió que no se cenyeix a Austràlia i és què passa quan la pornografia es converteix en una de les primeres fonts d’aprenentatge sexual dels menors. A Espanya, UNICEF situa als 11,58 anys l’edat mitjana del primer accés a la pornografia. Un altre informe de Save the Children va apuntar que més de la meitat dels que veien pornografia reconeixien inspirar-s’hi per a les seves pròpies experiències sexuals. Pel 30%, a més, els vídeos eren la seva única font d’informació sobre sexualitat. I què estan veient? Un estudi que va analitzar 4.009 vídeos pornogràfics de dues grans plataformes va trobar agressions físiques al 35% i 45% de les pàgines web. Apareixien bufetades, assots, estrebades de cabell, emmordassaments i estrangulacions. Al 97% de les escenes que contenien agressió, la persona agredida era sempre una dona. A més, sèries televisives i tendències a TikTok han convertit en tendència l’asfíxia «eròtica», com en diuen.

La preocupació tampoc no es limita als investigadors. El mateix Govern espanyol ha recollit en un informe sobre infància i entorn digital que el consum de pornografia pot normalitzar l’escanyament sexual i associar-se amb violència sexual en línia i amb comportaments abusius en les relacions adolescents.

Fa uns dies, la sexòloga Pitu Aparicio compartia la seva preocupació perquè noies adolescents preguntaven per sedacions que poguessin comprar per no sentir dolor a les fel·lacions. Tot això sense pensar en els riscos que aquesta sedació els pot ocasionar, com a asfíxia, ofegar-se amb la seva pròpia saliva o no sentir una lesió. Aquest cas d’Austràlia hauria de deixar clar que escanyar no és un joc. Pot provocar pèrdua de consciència, lesions cerebrals, convulsions, danys vasculars, ictus i fins i tot la mort, i les lesions greus es poden produir sense marques visibles.

Si un nen es pot trobar amb pornografia als 11 o 12 anys, molt abans de tenir eines per interpretar el que està veient, l’educació sexual no es pot limitar a parlar d’anticonceptius i malalties de transmissió sexual. També ha d’explicar què és el consentiment, quina diferència hi ha entre sexe i violència, quines pràctiques comporten riscos físics i, sobretot, que la pornografia no és un manual d’instruccions. Si ells aprenen el sexe del porno més agressiu, no ens sorprenguem després que confonguin el desig amb la violència.

Subscriu-te per seguir llegint