Sánchez perd la darrera oportunitat

Avui el Consell de Ministres aprovarà un pla d’emergència de 165 milions per a Ceuta. Un acord que malauradament arriba tard. És incomprensible com han actuat el govern i l’oposició espanyols en aquesta qüestió. En canvi, tots els partits polítics de l’Assemblea ceutina defensen una posició unitària, tot rebutjant qualsevol mena de violència com la viscuda recentment a la platja del Trampolín.

Dijous que ve Pedro Sánchez haurà de donar explicacions davant dels grups parlamentaris. Hi ha un munt d’interrogants que necessiten una resposta del màxim responsable del govern: Qui va instigar l’assalt? Quin paper ha jugat el Marroc? Ha fallat el CNI? Té Espanya el suport de la UE? Han intervingut indirectament els serveis secrets israelians i dels Estats Units? Per què s’ignoraren les trucades de Juan José Vivas abans de la invasió? Serà bo escoltar les seves opinions, perquè les compareixences en comissió dels seus ministres han estat lamentables. Ningú no sap si té raó Marlaska o Robles en els seus discursos. Albares procurà no trepitjar cap ull de poll del Marroc, però els esdeveniments del 30 i 31 de juliol no foren una crisi migratòria com en altres ocasions, sinó que hi ha un substrat a on hi ha diversos operadors dels quals el ministre d’exteriors no en volgué parlar. Estem parlant d’una invasió de més de 70.000 persones i això no s’improvisa ni ho organitza una dictadura com l’existent al Marroc.

Pedro Sánchez va fer un viatge llampec a Ceuta el 31 de juliol i tot seguit desaparegué del mapa polític, tot refugiant-se en una finca de l’estat a les illes Canàries. Ningú no ha sabut res d’ell al llarg del mes d’agost, llevat de dues fotografies davant d’un ordinador.

Els ceutís tenen clar que els ha abandonat. Davant d’una invasió com la viscuda el seu paper ha estat decebedor. Un polític no pot fer vacances i no pot aïllar-se davant d’una crisi d’aquestes característiques sense donar la cara davant dels ciutadans. En la recta final de la legislatura, dona la impressió que ha llençat la tovallola. Ha quedat desbordat pels esdeveniments i no l’hem vist ni a Ceuta ni a l’Aragó on s’ha viscut un dels pitjors incendis de l’estiu.

Si el president hagués reunit el seu govern a Ceuta, tot instal·lant-s’hi al llarg d’uns dies haurien aconseguit la complicitat dels veïns i veïnes. Traslladant-se al seu refugi familiar de Canàries ha deixat els carrers i places en mans de la dreta i la ultradreta. Per cert, alguns dels seus personatges com Vito Quiles o Alvise Pérez foren expulsats de la ciutat autònoma, perquè la majoria de la gent no volia enfrontaments, sinó solucions que no s’han aprovat fins ara, un mes després. Per cert, Santiago Abascal no arribà a Ceuta fins al cap d’uns dies, perquè estava de vacances i només escampava odi des de les xarxes socials. De totes maneres, no s’entén que una situació que demanava a crits una acció immediata, s’hagi endarrerit quatre setmanes i els carrers i platges continuïn ocupats pels invasors.

El govern ha de ser present a Ceuta les vint-i-quatre hores del dia. No es pot permetre que es trenqui la cohesió social i que aparegui en els informatius com un lloc sense control. L’estat no pot renunciar a les seves responsabilitats. I com més feblesa es vegi a l’exterior, pitjor en seran les conseqüències. Un atac d’aquestes característiques representa una autèntica provocació i els ministres marroquins de justícia i d’afers islàmics continuen fent declaracions, tot parlant de Ceuta i Melilla com a ciutats ocupades. I des d’Espanya no se’ls planta cara, per raons que avui oficialment es desconeixen.

En el debat d’aquesta setmana s’ha de saber la veritat d’allò que ha succeït aquest estiu i a la vegada és important conèixer quines mesures es prenen perquè un succés d’aquestes característiques no es torni a repetir. I això vol també la col·laboració del PP que des de A Corunya (Feijóo), Madrid (Ayuso) o Màlaga (Bedondo) només s’han dedicat a enredar la troca, fent seguidisme de Vox i sense aportar cap mena de solució. Mentrestant, Sánchez des de Canàries perdia la seva gran oportunitat de recuperar el temps perdut a les enquestes.

Subscriu-te per seguir llegint