Opinió
Els retorns
Nietzsche parlava de l’etern retorn i Homer de la importància del viatge, i sempre és agraït donar un sentit metafòric a tot el que ens passa. De fet, els clàssics ens ajuden a vestir situacions que s’articulen més a partir del que hem de fer que no del que realment voldríem fer. El concepte de retorn sempre sona poètic, un inevitable, la síntesi dels nostres costums i el símbol de les sinèrgies emocionals. Naixem i iniciem un bucle d’anades i vingudes que sovint ens condueixen als mateixos espais i a les mateixes persones, com empesos per una força invisible que ens defineix com a individus. Però també hi ha una altra opció, que és deixar-se de bàlsams interpretatius i abraçar la veritat: el retorn a la suposada normalitat de setembre és una estafa piramidal que hem ajudat a construir-nos entre totes i tots. Sí, les rutines son necessàries i, sí, formem part d’un sistema productiu que necessita unes regles i uns cicles horaris per ser funcional. Però no podem menystenir el nostre dret a la rebequeria infantil, al «no vull» de braços plegats i al clam per a una altra vida en què no hagis d’acceptar les teves fonts d’infelicitat. D’acord, ja no tens edat per comportar-te com si t’haguessin negat una llaminadura, que la gent et mira de reüll i fes el favor de llevar-te de terra, però és que quina mandra haver de fer una cosa que, per més estabilitat que et doni, comporta una renuncia a tots els aspectes de la vida que et fan somriure. No tens més remei que assumir les teves responsabilitats, però també tens la prerrogativa de queixar-te, de cridar, de voler fugir, de lamentar que hagis d’abandonar els racons on et sents més vius que mai. I compte, que et pot agradar molt la teva feina i a la vegada passar-te els dies somiant amb la propera interrupció de la quotidianitat. Al final, viure consisteix a trobar la manera més efectiva de fer conviure l’adult funcional i el nen enrabiat. Hi ha qui s’ho mirarà amb recel però segurament és la versió més acurada i honesta d’un mateix.
Subscriu-te per seguir llegint
- Càstig per a Asprilla: multa i targeta per ensenyar un lema religiós a la samarreta
- Girona, la capital mundial de l’ayahuasca
- La privatització del Bell-lloc i Les Alzines arrenca amb 250 alumnes nous
- Desnonen la masia de Cal Gras de Girona, ocupada des de fa més d'un any
- Sílvia Catà, cap dels Mossos d'Esquadra a Girona, dirigirà el cos policial a Catalunya
- Sabies que els romans van arribar molt a prop de casa nostra?
- Josep Vila: «Si Puigdemont torna com a president d’un partit, l’ANC no l’ha de preparar. No serem la crossa de ningú»
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
