«Malgüel» de nom propi

El meu amic Manel, ja ha sortit algun cop per aquí, estava fent un curs pagat pel Departament d’Educació a Florència (amb això sí que hi combrego!) i ell, que és molt detallista, em va dir que què volia i jo, fent cas a la meva estimada Fina, li vaig dir que em portés la versió original de Lèxic familiar, que tant vaig gaudir l’estiu passat.

Lessico famigliare relata la infantesa i joventut de la Natalia Ginzburg, acompanyades de les expressions tan pròpies que feia servir la seva família, sobretot el pare, que era un personatge molt peculiar, molt, i ella el descriu amb un gran sentit de l’humor que provoca molta tendresa. «Non fate malagrazie!»

Mentre me’l llegia em venia tota l’estona la meva àvia al cap. La meva àvia Luisa ha viscut moltes temporades a casa nostra i ha aconseguit que tots desenvolupéssim una manera molt pròpia d’expressar-nos, de canviar el nom a determinades paraules, i de batejar gent amb sobrenoms o malnoms d’allò més malparits (aquí hi va fer grans aportacions).

Així doncs, el Manel em va portar l’edició de butxaca amb una portada maquíssima (aquí seria impossible). Total, que quan el tenia a les mans vaig pensar que què diria la meva àvia si d’un regal li hagués comprat la versió més econòmica. «Qué roñosa eres, chica». A casa meva, si no et veien amb la cartera preparada abans de demanar el compte, ràpidament et col·locaven el títol de ronyós, de garrepa màxim.

«Camandulear» era un altre dels seus verbs preferits que no parava d’utilitzar quan jo era adolescent i no parava per casa. «Muy camandulera, has salido tu». Si em saltava algun botó de l’abric ràpidament em deia que on anava així de «zarrapastrosa». «Ni una ni media» era la mida exacta per dir que no ens en passava ni una. I la iaia, a tot arreu on anava, hi anava «de propio».

Un dia el meu germà i jo ens la vam trobar mig grogui al sofà i li vam demanar que què li passava, que per què tenia tan mal color. «He subido en ascensor con la Malgüel». Ràpidament vam entendre que la pudor de la veïna del segon, la «Mal huele», l’havia mig tombat.

Subscriu-te per seguir llegint