Paisatge i poesia

L’eminent pianista Wolfgang Rieger, intèrpret d’èxit al Festival Schubertíada, que se celebra a Vilabertran, ha opinat que si Schubert hagués conegut el paisatge de l’Empordà l’hauria estimat profundament i l’hauria descrit en les seves composicions. El paisatge és un valor indiscutible, portador d’alta sensibilitat. Tota referència és al paisatge natural, és clar, lluny d’aquells remenaments de les productores audiovisuals que, per «inventar» paisatges captivadors, remenen camions i més camions i els aparquen a la plaça dels Apòstols, a la catedral de Girona, per exemple. Els paisatges no s’han de prostituir.

Girona disposa d’una escenografia natural, genètica, reconeguda, que sempre espera atencions i aprecis cordials. Des de fa 33 anys, Nit de Poetes està inserida i vitalment compromesa amb els paisatges més íntims i representatius de la Girona, aquella «terra de gestes i de beutat», com deien uns avantpassats. Nit de Poetes, al llarg de la seva història, ha valorat dues beutats paisatgístiques de la Girona urbana més representativa: primerament, l’any 1994, quan uns gironins d’excel·lent ciutadania —comerciants, activistes culturals i voluntaris— van posar al mapa les escales de Sant Martí, ideant una Nit de Poetes que va saber encendre entusiasmes; la vella pedra bella de Girona hi posava el marc i els activistes de Nit de Poetes hi van crear l’ànima. Més tard, el marc paisatgístic de Nit de Poetes es va traslladar al pati de les Magnòlies, de la Generalitat de Catalunya. Des del 2004, l’associació Amics de la Unesco de Girona encén els llums de Nit de Poetes en aquell pati que va crear Rafel Masó i Josep M. Busquets el va coronar amb un rellotge de sol, d’aquells que marquen hores íntimes amb pura artesania. Tota una referència de paisatge gironí emblemàtic i convertit ja en familiar tots aquests anys del reencontre d’amistats, a principis del curs cultural a la ciutat.

La convocatòria de Nit de Poetes enguany és per al dia 18 de setembre. Inicia Lluís Lucero Comas presentant tres poetes joves, Laia Montserrat, Aura Sànchez i Arnau Bonaset, guanyadors de Jocs Florals Escolars; continuen els poetes «d’avui» Miquel Amaudies, Pep Panosa, Mariàngela Vilallonga i Laia Llobera. L’obra del poeta «de sempre» —homenatge, doncs— serà d’Alejandra Pizarnik. La segona part de Nit de Poetes, que ja tradicionalment és l’exaltació de l’escenari íntim i natural del mateix pati, serà dedicada a «Homenatge a Quima Jaume» i, com ja és tradició de Nit de Poetes, la dramatúrgia i direcció seran a càrrec de Martí Peraferrer Vayreda.

Quima Jaume (1934-1993) era filla de Cadaqués. Sabia, doncs, els valors que ens ofereixen els paisatges, els seus estius i els seus hiverns, els naturals i els simbòlics i personals; filla de mariner que es tutejava amb els temporals, ella es posa a treballar la sensibilitat per a amarrar bé tanta collita pròpia a la sinceritat d’uns versos. Aquesta és l’obra de Quima Jaume que, amb l’adequada dramatúrgia, es veurà i s’escoltarà al paisatge de Nit de Poetes.

És un goig poder constatar que els paisatges gironins més representatius continuen essent estimats i, sobretot, viscuts. A l’obra poètica de Quima Jaume ja es pot llegir una mena de contemplació: «Trobar un paisatge que t’atrau, que t’atrapa, aquella pau tan recollida. Amb la sort, reneixes sempre a un nou destí».

Subscriu-te per seguir llegint