26 de novembre de 2006
26.11.2006
ENRIC Mirambell i Belloc *

La plaça Joaquim Pla Dalmau

26.11.2006 | 01:00

En el mateix moment en què a la Fontana d´Or, els Amics de la Unesco celebraven un acte en record i homenatge al destacat gironí Joaquim Pla Dalmau, a pocs metres de distància, en el saló de sessions de la Casa de la Citutat, la corporació municipal prenia l´acord de dedicar-li una plaça de la ciutat. La plaça escollida és la que es forma en l´encreuament dels carrers de Sant Joan Baptista de la Salle i de Joan Maragall. Precisament ben a prop d´aquell espai urbà hi hagué, durant molts anys, instal·lada l´editorial Dalmau Carles. Pla, S.A.; una empresa de la família Dalmau i Pla, que havia fundat l´avi de l´homenatjat, Josep Dalmau Carles. A l´editorial en Joaquim va dedicar-hi gran part dela seva vida laboral i durant uns anys en va exercir la gerència.
Can Dalmau va ser una empresa de referència en la Girona de gran part del segle XX, tant pel que fa a l´editorial com a la llibreria oberta a la Rambla i que ara es troba a la plaça d´en Vern. D´aquella empresa del carrer Maragall en sortiren llibres didàctics que serviren de text en moltes escoles públiques del nostre país i de les terres de llengua castellana. Més modernament s´hi produïren jocs educatius i programes també de caire docent que varen ser divulgats per la televisió.
Joaquim Pla era una personalitat polifacètica. Un expert home d´empresa, un intel·ligent organitzador, un inspirat dibuixant, especialista en el gravat al boix, un elegant escriptor, un hàbil dissenyador, molt experimentat en la maquetació de llibres... Una gran part de la seva labor professional la va exercir des de la seva taula de treball situada en un angle de l´edifici de l´editorial, des d´on podia contemplar el que és ara la plaça que portarà el seu nom i que recordarà la seva exímia personalitat.
Fins els anys seixanta del segle passat, aquella zona, ara tan cèntrica i concorreguda, era un descampat, sense amb prou feines cap edificació i exempta totalment d´urbanització i de serveis públics. Aquell eixample gironí, ara centre vital de la ciutat, mantenia un caràcter eminentment rural. Camps i hortes, entre les quals començava a emergir algun escadusser edifici modern. I on encara es mantenien petites construccions i barraques dels hortolans.
Precisament aquella zona inicià un procés notable de transformació en el període en què Joaquim Pla va ocupar un lloc de responsabilitat dintre la corporació municipal. Entre els anys 1961 i 1967, Joaquim Pla va exercir la primera tinença d´alcaldia del nostre ajuntament i es va responsabilitzar de les obres públiques municipals. Coincidint amb aquella etapa es va realitzar una important labor d´urbanització dels carrers de l´Eixample. Polsosos i enfangats camins que discorrien entre terres de conreu es convertiren en veritables vies urbanes, en què s´anirien aixecant moderns edificis i grans blocs d´habitatges. Potser es caigué en un excés pel que fa a les alçades de les edificacions, fruit d´un noble intent de presentar una ciutat pròspera i en constant progrés. Va ser també en aquella època en què Girona pogué anexionar-se alguns dels municipis veïns i el seu terme municipal que fins aquell moment no excedia dels set quilòmetres quadrats de superfície, es pogué estendre cap al migdia i cap a ponent, creant-se noves barriades i un veritable eixample adequadament urbanitzat i dotat dels necessaris serveis públics.
S´asfaltaren carrers, es pavimentaren voreres, es dotà la via pública d´un suficient servei d´enllumenat. El gas ciutat i la xarxa d´aigua potable arribaren a cases on fins aquell moment encara s´havia de cuinar amb carbonet i pouar l´aigua del pou domiciliari. En resum, aquell eixample s´incorporà de ple dret a la ciutat. Ja no era un raval abandonat pels serveis municipals, una zona que encara es considerava extramurs, tal com quan Girona era una plaça fortificada i només tenia el caràcter de ciutat el clos emmurallat. Es trencaren tots els impediments per a l´expansió i aquella embranzida que es prengué en els primers anys seixanta del segle vint no ha parat. Aquella barriada s´ha convertit en una de les més vitals de la ciutat moderna, amb una activitat extraordinària, tant pel que fa a l´habitabilitat, com a les instal·lacions comercials, com als serveis de tota mena.
L´activitat d´en Joaquim Pla no es va limitar a una intensa vida professional amb uns horaris de treball que omplien una gran part de la jornada. Ni a una total disponibilitat pel servei a la cituat. Encara tingué temps, forces i capacitat per a moltes altres dedicacions de caràcter artístic i social. Presentà dibuixos i pintures en diverses exposicions tant a Girona com en altres poblacions. Composà obres musicals. Dibuixà els figurins per a representacions teatrals, especialment per la Passió que durant uns anys es presentà al Teatre Municipal, les tardes dels diumenges de Quaresma.
Va ser un dels més actius fundadors dels manaies i en va disenyar el vestuari i l´armament. Va estructurar la composició dels maniple. Va organitzar la cavalcada dels Reis Mags. Va ser un dels fundadors de la Confraria de Jesús Crucificat. Va exercir un destacat paper en la Junta de Confraries de la Setmana Santa. Va presidir l´associació de miniaturistes El Baluard. Exercí càrrecs directius en l´Associació de Música i en la Cambra de Comerç. Va ser un destacat col·leccionista, intervenint en les periòdiques exposicions on presentava el fruit del seu treball i de la seva labor de recopilació.
La gravació d´ex-libris va ser una activitat que va practicar amb art i encert. En cadsscuna d´aquestes seves produccions no només s´hi fa present la seva habilitat com a dibuixant i com a gravador, sinó que també demostra la seva capacitat per expressar d´una forma gràfica la personalitat del titular de l´ex-libris que ideava i gravava.
L´exposició que va muntar en ocasió de la celebració del CL aniversari dels setges de 1808-1809 es pot dir que va ser l´origen del Museu d´Història de la Ciutat. Museu que després ha evolucionat en instal·lació i en contingut. La maqueta de Girona i del seu interland defensiu que va confeccionar en aquella ocasió dóna una visió exacta de com era la ciutat en els primers anys del segle XIX. Fruit d´una gran generositat i amor a la ciutat va ser la donació al Museu de les Miniatures de la Creuada gironina de l´any 1809.
Va disenyar gegants i capgrossos i va dirigir la reconstrucció de la tradicional àguila de la ciutat. Aquells gegants fa uns anys que no els veiem desfilar pels nostres carrers. Em sembla que no seria complet l´homenatge que Girona dedica a Joaquim Pla Dalmau si no se superessin les petiteses que impedeixen la presència ciutadana dels «seus» gegants.
Des d´ara el nom d´aquest il·lustre gironí enriquirà el nomenclàtor urbà de la nostra ciutat de Girona.

* Cronista Oficial de la ciutat de Girona
ENRIC MIRAMBELL I BELLOC

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook