Ha causat commoció la notícia que presumptament l´amo d´un restaurant de Girona va instar una noia a avortar si volia que se li renovés el contracte laboral. Es pot ser tan mesquí? Segons la denúncia d´aquesta treballadora, sembla que sí. Dit això, no es pot tirar la pedra i amagar la mà. La denúncia va ser difosa la setmana passada per la secretària de Política Social, Ocupació i Dona de la UGT a Girona, Dolors Bassa. La dirigent sindical, però, no va facilitar la identitat del suposat empresari autor de l´esmentada amenaça: «No puc dir el nom del restaurant perquè anirà a procés judicial d´aquí uns dies», va indicar Dolors Bassa. Ara, potser el cas ni tan sols anirà a judici, segons declarava dimarts el secretari general de la UGT a Girona, Camil Ros: «Estem valorant què fem i pot passar que finalment no arribi als jutjats». No dubtem que el cas sigui real, però una denúncia d´aquestes característiques no es pot difondre públicament i després ja veurem què fem i què passa. És una frivolitat. Tenen raó els empresaris de criticar la UGT per no haver revelat el nom del restaurant: «Això crea una confusió tremenda en el sector (...) dit així, afecta a tots els restauradors», ha declarat el president de la FOEG, Joan Fausto Martí. Si l´amenaça es va produir en els termes que va explicar Dolors Bassa, un sindicat com UGT té la responsabilitat d´arribar fins a les últimes conseqüències. Ni es pot amagar el nom de la persona que va actuar d´aquesta manera tan reaccionària, ni es pot estrendre una ombra de dubte sobre tot un sector empresarial. No voldríem pensar que la dirigent de la UGT va denunciar el cas per espantar l´autor de les amenaces i obligar-lo a acceptar les seves condicions per evitar la celebració d´un judici que, en ser una vista pública, serviria per conèixer la seva identitat. En qualsevol cas, i amb el benefici del dubte que s´hagi actuat amb tota la bona fe del món, Dolors Bassa ha estat desencertada. I ara li correspon arreglar-ho.