Th. Malthus considerava l´infanticidi femení i l´ofegament de nadons llançats al riu com a «frens repressius» a l´excés de població davant dels recursos disponibles. A la Xina, en anys d´estretor, tot i treballar molt («un xinès s´estarà dies sencers cavant la terra, amb l´aigua al genoll, i es considerarà afortunat si pot menjar un platet d´arròs», 1798), augmentaven les vendes de criatures i l´esclavisme («a vegades un home es ven ell, l´esposa i el fill com a esclaus per un petit preu»), sobretot a les planes i valls agrícoles, molt minifundistes per l´herència igualitària entre els fills.

En canvi, a la muntanya i la costa, on regia a gran part del món el sistema d´hereu, la terra no es repartia i la fam i la mortalitat eren menors. La natalitat general també era més reduïda, fet que Malthus anomenava «fre preventiu», alleujador de la pressió sobre el medi. Citava la poliàndria (poligàmia de la dona amb diversos homes) com un dels seus mecanismes. Al litoral Malabar (Índia), «és costum que cada dona s´assigni dos homes o més, germans o parents consanguinis». Al Tibet, on «tots els germans d´una mateixa família s´associen a una dona, triada pel gran», molts optaven per la solteria i la religió, i es feien monjos, i elles -encara més- omplien els convents (no és gaire diferent de l´antiga Catalunya dels masos, on l´església -a més del comerç, la menestralia o el servei domèstic- es nodria de fadristerns i cabaleres).

¿Pot ser la poliàndria una solució a l´actual manca de dones a l´Orient? Millor que no. Ja deia l´autor citat que, a l´Índia, «se les va reduir a la degradació, no se les permet cap llibertat».