El març del 2022 es compliran dos anys des que l’Organització Mundial de la Salut va declarar el coronavirus com a pandèmia mundial. Dos anys marcats per una crisi sense precedents en la nostra història recent. Capaç de paralitzar, gairebé per complet, l’activitat econòmica i empresarial a tot el globus. 

Una crisi que, sobretot, ha tingut un alt cost en vides. A Espanya, la covid-19 ha causat ja 88.000 morts. A nivell mundial, les xifres superen els 5,2 milions de persones.

I una crisi que ha tingut, també, un impacte demolidor sobre el nostre teixit productiu. El nostre país es va situar entre els més afectats per la pandèmia el 2020, amb una caiguda del PIB de l’11%, el retrocés més gran en 85 anys.

L’arribada de les vacunes i el seu avenç ha permès anar veient la llum al final del túnel. A Espanya, el procés de vacunació ha sigut exemplar, pel seu ritme i el seu grau d’extensió. Un èxit de país al qual també hem contribuït les empreses amb el Pla Sumem. Salut + Economia de la Fundació CEOE, que ha permès donar un impuls a l’estratègia de vacunació en el marc de la col·laboració publicoprivada.

Des de la primavera passada, la nostra economia ofereix senyals de recuperació, amb una evolució especialment favorable en creació d’ocupació, davant el que ha passat en crisis anteriors. Malgrat tot, gairebé dos anys després, continuen planejant incerteses que refreden la intensitat prevista d’aquesta recuperació: des de les pressions inflacionistes i l’alça en els preus, en especial energia i matèries primeres, fins als colls d’ampolla a les cadenes de subministrament o el risc que suposen les noves variants de la malaltia.

Els estrategs polítics remarquen la necessitat d’aprofitar les crisis per afrontar reformes que en un altre moment seria difícil emprendre. Crec que ara estem en un punt en què no només hem de prendre mesures per consolidar la recuperació econòmica, sinó, també, per promoure canvis de fons que permetin superar les debilitats estructurals de l’economia espanyola i avançar cap a un model productiu més modern i eficient, amb un component més elevat d’innovació i d’aprofitament de les noves tecnologies, més competitiu i sostenible. En definitiva, un model per fer front als reptes que venen, com el de l’envelliment, el canvi tecnològic i la sostenibilitat, amb unes bases més sòlides.

Per a això hem d’impulsar reformes que garanteixin la modernització del mercat de treball, que assegurin la sostenibilitat del sistema públic de pensions, facilitin una fiscalitat més eficient i competitiva i que permetin el sanejament dels nostres comptes públics.

Aquesta transformació s’ha de recolzar, d’una banda, en la injecció que suposaran els fons de recuperació europeus, més de 140.000 milions d’euros que hem d’aprofitar amb intel·ligència per accelerar els canvis necessaris. De l’altra, en dues transicions estructurals que són inevitables, com la digital i la verda, que hem de convertir en oportunitat per generar noves oportunitats de negoci i com a motor d’ocupació.

A més, hem de reforçar l’aposta per l’educació i la formació, amb models que tinguin com a horitzó l’ocupabilitat, i per una reindustrialització amb un alt component d’innovació.

Des de la CEOE continuem treballant per impulsar aquest procés de transformació de la nostra economia, en el marc del diàleg social i recolzant els nostres empresaris en el que millor saben fer: emprendre, generar creixement econòmic i crear ocupació. En suma, contribuir al benestar social i a la prosperitat del nostre país.