06 de març de 2020
06.03.2020

Diari de Girona

El turisme es posa les piles per reduir el seu impacte ambiental

Ajustar el consum d'aigua, utilitzar energia verda i eliminar envasos de plàstic són algunes pràctiques que s'estan generalitzant als hotels

06.03.2020 | 20:36
El turisme es posa les piles per reduir el seu impacte ambiental

El turisme mundial s'ha situat en els últims anys entre les indústries més contaminants. Representa el 8% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, de les quals el 12% corresponen als desplaçaments amb avió, però l'impacte creixerà fins al 40% fins al 2025 si no es canvien les polítiques i els hàbits. És una cosa de la qual, afortunadament, en comencen a ser conscients els actors d'un sector que només a Espanya mou 80 milions de persones a l'any, amb el seu consegüent impacte ambiental, però també amb els seus beneficis econòmics. La indústria hotelera representa al voltant de l'1% de les emissions globals, i està previst que augmenti a mesura que la demanda continuï creixent. Aquestes dades són les que han portat l'ONU a treballar juntament amb la indústria per aconseguir reduir el seu impacte en el planeta, seguint per fer-ho les directrius marcades per l'Acord de París.

Aspectes com el consum d'energies renovables, el millor aprofitament dels recursos, o millorar la gestió dels residus, no només des del punt de vista del reciclatge, sinó des de la seva generació, són alguns dels aspectes en què es bolca el sector. Moltes empreses turístiques es replantegen com és la seva instal·lació i els serveis que ofereixen al client, i, sobretot, com poden aconseguir que aquest senti que en triar-los està apostant per unes vacances més sostenibles i més respectuoses amb el medi ambient.

Els estudis de mercat continuen demostrant que el client valora o tria establiments amb certificacions mediambientals o amb «segells verds» a les seves portes. Fins i tot s'estimula que l'usuari penalitzi directament a qui no té aquestes estratègies implantades. Cada vegada és més estrany no trobar en qualsevol hotel cubells de reciclatge per als residus o sistemes d'il·luminació intel·ligents i de baix consum.

«El preu que està pagant l'usuari a l'allotjament segur que va dirigit a pagar el compte del llum, més que a millorar l'experiència del client i el servei», subratlla Nuria Montes, secretària general de la patronal hotelera valenciana Hosbec.

Els hotels disposen de diversos fronts des dels quals afrontar la seva estratègia contra el canvi climàtic. De fet, estan obligats a realitzar una anàlisi de l'establiment per a saber cap a on dirigir les seves actuacions prioritàries. Una d'aquestes accions és la implantació d'energies renovables: energia solar per a produir aigua calenta i energia elèctrica, així com energia eòlica o geotèrmica. També s'estan generalitzant les instal·lacions que produeixen cogeneració energètica i recuperació de calor, de manera que l'ús d'una instal·lació per produir fred pot al seu torn generar calor que s'utilitzi per a una altra finalitat.

Una altra de les prioritats és disposar de sistemes de millor ús dels recursos disponibles, des de canonades d'aigua molt més eficients i sense pèrdues a sistemes de màxima eficiència energètica. També s'estan propagant les instal·lacions intel·ligents, com ascensors que optimitzin les rutes o que reorganitzin els clients per estalviar energia.

La il·luminació és un altre factor clau. Els sistemes instal·lats són cada vegada més eficients, amb equipaments de baix consum, encara que també han de mitigar la contaminació lumínica (emissió innecessària de llum cap al cel). Detectors de presència per il·luminar només quan cal i controls domotitzats de les instal·lacions són cada vegada més freqüents.

Totes les cadenes hoteleres treballen per reduir la seva petjada de carboni. Des de les gegants a les mitjanes. Un exemple el trobem en Servigroup (15 hotels), pionera en el desenvolupament turístic de Benidorm, o NH Group (365 hotels), que des del 2007 ha reduït la seva petjada en un 67%. Fins i tot, quan un hotel ja no pot reduir més la seva petjada de carboni, pot compensar les emissions adquirint bons que serveixen per donar suport a projectes sostenibles en tot el planeta. Quant a la reducció de plàstic, s'estan implantant diverses mesures. De moment, s'ha reduït el consum de plàstic amb envasos 'ecocompact' per a tots els productes de neteja. A més, es compren productes químics i detergents per a les bugaderies molt concentrats que permeten estalviar-se molts d'aquests envasos.

D'altra banda, s'estan substituint els gots de plàstic per uns altres de paper, la qual cosa suposa haver prescindit de milions de gots de plàstic. També les canyetes són ara de paper. Les bosses de plàstic que s'utilitzen són, a més, biodegradables. Igualment, està en projecte la utilització d'amenities (petits flascons de sabó i similars) amb envasos sostenibles.

Una altra cadena, Magic, té com a hotel pilot el Villa Luz de la platja de Gandia. Ha aconseguit reduir en el temps rècord d'un any ni més ni menys que un 52% del plàstic que utilitzava en les seves instal·lacions. L'objectiu és arribar al 72% al final de l'any 2020. Especialment reeixida va resultar aquest estiu la campanya de recollida de burilles a la platja, amb una promoció que consistia a canviar un got ple d'aquests residus per un refresc o una cervesa. Una burilla contamina entre 8 i 10 litres d'aigua.

Però no només actuen establiments mitjans, perquè el gegant turístic TUI Group s'ha marcat un nou objectiu sostenible en totes les destinacions on està present: retirar 250 milions d'objectes de plàstic d'un sol ús als seus hotels, creuers, aerolínies i oficines per a aquest mateix any 2020. Només el 2018 aquest grup turístic va aconseguir eliminar 140 milions d'objectes de plàstic d'un sol ús. TUI va retirar les canyetes de plàstics dels seus hotels, les quals va reemplaçar amb materials alternatius. També es van substituir gots, coberts, agitadors, ampolles, bosses, embalatges i amenities de bany d'aquest material. Amb aquesta acció, el grup va aconseguir eliminar 112 milions d'articles de plàstic d'un sol ús en tot el planeta. En circumstàncies normals, gran part dels mateixos hauria acabat abandonat al medi ambient.

Iberostar (120 hotels), a més d'haver reduït el 2019 la generació de plàstic en 500 tones, ha aconseguit que el 15% de la compra de peix i marisc es realitzi a través de proveïdors certificats per MSC i ASC en el consum responsable i sostenible. I Paradores Nacionales (97 establiments a Espanya) ha aconseguit que el 100% de la seva energia sigui renovable. Quant a Melià, el gran grup mallorquí ja ha aconseguit que en alguns països on opera, com Espanya, Itàlia, França, Regne Unit o Alemanya, el 100% de l'energia dels seus hotels procedeixi de fonts renovables. Aquest 2020, Meliá s'ha marcat l'objectiu de reduir d'un 8% el consum d'aigua, així com aconseguir un 70% de consum d'energia renovable certificada a tot el món. Tot plegat son només una mostra que el turisme també treballa per ser sostenible per garantir la seva pròpia supervivència.


Nuria Montes · Secretària general de la patronal hotelera HOSBEC

NO TENIM UN PLANETA B PER AL TURISME

La sostenibilitat futura del nostre planeta s'ha incorporat en les nostres vides a una velocitat vertiginosa. No hi ha família, grup d'amics, ambient laboral o converses en xarxes socials en les quals no s'esmenti el canvi climàtic i la necessitat i obligació que tenim de fer alguna cosa enfront d'un futur incert, però sens dubte, preocupant.

El turisme no és una activitat aliena a aquest debat. De fet, forma part d'un dels ulls de l'huracà de la sostenibilitat que apunten al turisme com una activitat depredadora del medi ambient. Des del flygskam, traduïble com a «vergonya a volar», fins a la culpabilitat que alguns dirigeixen al desenvolupament turístic pels últims temporals i els seus efectes devastadors en el litoral mediterrani.

Però no hi ha res més lluny de la realitat i tot ha de ser pres en la seva justa i ponderada mesura. No hi ha activitat que més hagi modificat des del Neolític el medi ambient que la pròpia agricultura i la ramaderia, i ningú amb seny gosaria culpar a aquestes àrees d'activitat de depredadores del medi ambient. Tot el contrari.

Perquè alguna cosa semblant passa amb el turisme com a indústria: que òbviament formem part de la transformació de l'ecosistema però som un dels sectors que més en té cura, que majors beneficis aporta a la societat i, sobretot i més important, que més activament pot actuar perquè sigui així vist en el futur.

Només les destinacions turístiques saben el que inverteixen econòmica i humanament a cuidar les seves platges, els seus entorns, el seu aire, la seva aigua, el seu patrimoni cultural. S'ha creat un complex sistema econòmic entorn precisament a aquests elements i ningú està més interessat a tenir cura dels mateixos que les pròpies empreses hoteleres i turístiques. L'aleteig d'una mosca afecta a l'activitat turística i és per això que es posa, en línies generals, la més extrema cura i afecte a cuidar del medi ambient.

Òbviament, es pot i s'ha de fer molt més. Les polítiques empresarials de sostenibilitat, d'estalvi energètic i ús d'energies netes, d'economies circulars, de reaprofitament de recursos han de ser la normalitat i no l'excepció. Polítiques de consum responsable d'aliments, d'ús de matèries primeres de proximitat, ús del sol com a font primària d'energia ja són una realitat en un sector que està acostumat a reaccionar ràpid i bé davant sels reptes i canvis. Els que ens dediquem al turisme sabem que no tenim un planeta B per treballar i que és la nostra obligació contribuir a la sostenibilitat del nostre mitjà de vida.

Per això ens sembla obvi que culpar al turisme de depredador del planeta és tan exagerat com injust. On alguns hi veuen vergonya a volar per un més que discutible ecologisme de postureig, jo hi veig una relació absolutament paral·lela entre l'evolució humana i l'evolució dels mitjans de transport: com més lluny pot arribar l'home en poc temps, més intel·ligent es torna. I això no ho podem obviar sense més. O sí?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook