28 de novembre de 2007
28.11.2007
ENTREVISTA EXCLUSSIVA AL PORTAVEU DE CDC

David Madí: «Que m'expliqui ERC com ens podem apropar un milímetre a la sobirania amb Montilla de President»

«No sóc tant dur com em pinten» «Jo em declaro antifeixista i anticomunista» «ERC i PSC van jugar a l'engany a gran escala» «Convergència té la maquinària electoral més poderosa del país»

28.11.2007 | 10:45

El portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya i estratega electoral del soci gran de CiU, David Madí, acaba de publicar el llibre «Democràcia a sang freda» i concedeix aquesta entrevista a diaridegirona.cat. En ell, relata la seva visió del més destacat d'entre el culebrot polític català des del 2003. Amb una clara argumentació «subjectiva» que ell mateix reconeix, elevades dosis de la ironia que el caràcteritza i, el punt de cinisme i demagògia necessaries en un «bulldog» polític com ell, el llibre li dona peu a carregar contra ERC, PSC i ICV de valent. Només Miquel Iceta se'n salva. «És el que té mñes nivell d'un grup molt mediòcre», diu del socialista.

- Donades les dades de vendes del seu llibre «Democràcia a sang freda» imagino que se l'ha de felicitar.

Gràcies. La veritat és que com a autor estic sorprès. és la primera vegada que m'hi poso i estic gràtament sorprés. Portem dues setmanes de número u i la tercera edició ja s'està treballant.

- Qui creu que llegirà més el seu llibre: convergents que comulguen amb els seus arguments, o socialistes, republicans i ecosocialistes interesats per què diu d'ells?

A part dels professionals de la política i dels interesats en les opinións subjectives –perquè el què he fet és clarament un exercici de subjectivitat–, és un llibre adreçat a la gent que se sent llunyana de la política. Perquè és un llibre a favor de la política, de la democràcia i de la reacció catalanista a tota la situació que està passant. A algú li pot semblar dur, però és que la descripció de tot això segurament no pot ser res més que dura. Tot i això, porta una gran càrrega d'optimisme.

- Per què decideix escriure aquest libre? És venjança, resentiment, o només volia recrear-se en determinats episodis polítics?

No, no. No és un llibre de safareig. Un escriu un llibre, d'entrada, perquè una editorial li ho proposa. I segon, perquè creu que té alguna cosa a explicar i alguna teoria. I jo crec que tinc alguna cosa a explicar i una teoria. És important saber els mecanismes de com ha funcionat tot aquests anys per saber on estem. Això ens serveix de punt d'entrada a un diagnòstic general de país. No és un llibre ni de safareig ni de resentiment. És el llibre d'un demòcrata convençut i que creu que no és bo que hi hagi un clima tant antipolític com el que es pot respirar ara a la societat.

- Però vostè és conscient que té fama de ser políticament agressiu, i que aquest llibre no ajuda precissament a erradicar aquesta imatge. Intenta crear una llegenda, un mite, al seu voltant?

Espero que no. (Riu) En aquest país, a qualsevol cosa se li diu agressiu. El meu estil és creure en una política clara i que connecti perquè la gent entengui el que es diu. Però aquest llibre conté un gran missatge de reconciliació, d'optimisme i una gran crida a una reacció del catalanisme davant una reacció que no ens agrada gens ni mica.

- Amb tot, la seva imatge pública topa brutalment amb episodis que relata al llibre, com quan van diu que li van caure les llàgrimes veient a Maragall sent investit President.

No sóc tant dur com em pinten. (Riu) Al final, també intento transmetre que els homes polítics no som tant diferents de la resta de la societat. De vegades es parla dels polítics com una casta a banda i això no és veritat. És un dels mites estesos de l'antipolítica.

- Al llibre vostè parla del portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, amb molta benevolència comparat amb la resta de fauna política. Diuen les males llengües que quan Iceta es va assabentar d'això va exclamar alguna cosa així com «aquest tio vol enfonsar-me la carrera política». És conscient de provocar aquest sentiment al PSC?

A Miquel Iceta no se li pot negar que té una ironia fina. (Riu) És que jo crec que dins d'un grup molt mediòcre i que no dona la talla com és el del PSC, Miquel Iceta és el que té més nivell. Això, és dit per un adversari o per algú que no comparteix les mateixes idees. Que no es preocupi gens ni mica.

- De Pere Esteve diu vostè que va ser el polític més car de Catalunya. És cert doncs el rumor de què Esteve va marxar de CiU cobrant pel seu silenci?

No, no em refereixo a això. Em refereixo als seus gustos, a aquella acció de desprendiment aparent que ell va fer en el seu moment. Molts no la vam veure exactament així. Jo crec que la lliçó de Pere Esteve és que tothom té bons i mals moments. És política ficció dir què pensaria amb honestedat i vist amb perspectiva. No té gaire sentit pensar si creuria que es va equivocar o no.

- D'ERC i PSC parla generalment malament,...

Perdoni que el talli; vull dir una cosa: no és parlar malament per parlar malament, descric situacions. Qualifico molt poc en el llibre i descric situacions perquè el lector es configuri la seva pròpia opinió, sabent que s'endinsarà en una lectura vista des d'una parcialitat.

- Deia jo que d'ERC i PSC parla malament, però amb ICV el despreci és absolut. Tant profundament antiecosocialista o anticomunista és vostè?

Bé, jo em declaro antifeixista i anticomunista. I crec que aquí hi ha una tolerància ideològica amb tot això. Crec que ICV en aquests moments és un apèndix del Partit Socialista, una marca B, una marca blanca, amb alguna gent que segueix i potser amaga i camufla conviccions antidemocràtiques però que estan allà latents. En democràcia poden passar moltes coses, però jo no sóc dels que creu que el que representa ICV sigui un camí de futur.

- Se sentiria vostè còmode en un govern amb ERC després d'haver propiciat dos Executius tripartits?

Jo formo part d'aquella gent que en 2003 creia que això és el que li convenia al país, un govern nacional. I segueixo creient que la perspectiva nacional d'un govern d'obediència catalana és el millor que li podria passar a Catalunya. Ara, ERC va decidir que optava pel projecte d'esquerres i per fer Montilla President.A mi que m'expliquin com aquest país es pot apropar un milímetre a la sobirania amb Montilla de President de la Geralitat. Part dels actuals problemes que té la direcció d'ERC és perquè aquesta contradicció la porten molt malament.

- L'èxit que està tenint el seu llibre el farà servir com argument contra els que apostaven per la seva retirada política, no?

(Riu) Jo he d'agrair molt aquest rumor, perquè comercialment ha estat un èxit (Riu). No, no, això ni és un testament ni res que se li assembli. Estic en aquest projecte i hi seguiré estant. El meu compromís és absolut.

- Tot i això, vostè sempre ha anat de la mà d'Artur Mas. El seu futur polític també estarà lligat al de Mas?

De la mà d'Artur Mas, de la mà del nacionalisme i de la mà de Convergència. És evident que la meva vinculació amb l'Artur és absoluta. Però també és evident que ni Artur ni jo estem en un anàlisi de la política unipersonal. Això forma part de polítics del passat.

- Per què el polèmic DVD de la darrera campanya al Parlament li ha provocat tantes crítiques a CiU? Al cap i a la fi vostès van guanyar i imagino que això era el que es perseguia.

Sí. Jo al llibre explico i defenso la campanya del 2006. És lògic perquè jo vaig ser el director de la campanya. Crec que va complir el paper estratègic i que els errors que se li atribueixen com la desmobilització o el d'entorpir les relacions no són certs. I menys a la llum del què està passant. De totes maneres, és normal que un partit que guanya i no governa pensi i digui les coses. Aquells dies postelectorals jo els descric al llibre i és lògic el que va passar.

- Per a vostès va ser quasi agònic.

No, agònic no. CiU era el partit guanyador i va tenir la decepció i la dosi d'engany igual que la resta de la societat. Va ser un engany a gran escala. És lícit si ERC diu que vol participar del projecte d'esquerres i es presenta a les eleccions dient que aquest és el seu objectiu. No passa res. ICV ho va fer i en aquest sentit ells no han enganyat mai. ERC va jugar amb l'engany i el PSC també, perquè van intentar dissimular una cosa que només depenia de l'aritmètica.

- Com a estratega electoral se l'ha de reconèixer que és un mestre de les campanyes a la nordamericana. Li ha costat molt imposar aquest model a un partit com CiU?

Això del model nordamericà se'ns diu molt i som l'únic partit que no tenim ni un sol assessor estranger ni res de tot això. Tot ens ho fem amb la nostra tecnologia, el nostre enginy i el nostre talent. Convergència és el partit que té la maquinària electoral més poderosa que hi ha en aquest país, i no s'ha de confondre el resultat de les urnes amb el resultat dels despatxos.

- Si vostè tingués el pes de la campanya de Josep Antoni Duran i Lleida l'enfocaria diferent a com va?

La directora de campanya, Joana Ortega, i jo tenim una magnífica relació. De tant en tant comentem coses i crec que està fent el que s'ha de fer. I a més, anirem ara a més. Duran és molt conscient del repte i materialitzarà una excel·lent campanya.

- És més fàcil moldejar Mas que Duran, electoralment?

No, jo crec que Joana Ortega i Duran funcionen molt be. Entre el director de campanya i el candidat ha d'existir un «feeling», una relació més enllà de l'orgànica. Una relació de confiança, perquè el diàleg és essencial. I el tàndem Duran-Joana Ortega és un encert.

- Per acabar ja: està ja prenent apunts de la promoció del seu llibre per convertir-ho en l'inici del segon volum?

No. He trigat molts anys a escriure aquest llibre. Estic content de com està funcionant però aquest és l'únic volum. I modestament he de dir que inclús amb la seva duresa, aquest és un llibre on hi ha dossis d'acció, de reflexió i de tristor o emoció segons com. Intento en tot moment transmetre un cert grau de maduresa democràtica del nostre país. Deixar de pensar que els nens venen de París i pensar que la democràcia i la maduresa democràtica té els seus graus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook