08 de febrer de 2008
08.02.2008
Ràdio

Els consells ocults d'Elena Francis

Un llibre d'una resident a l'Empordà revela la relació epistolar secreta que una dona en l'anonimat va mantenir amb els oients censurats del popular programa de ràdio

08.02.2008 | 11:54
L´autora del llibre

No totes les cartes que rebia Elena Francis obtenien la seva resposta a través de les ones radiofòniques. Moltes d'elles, censurades per l'època, quedaven acumulades en capses de cartró que després, una dona anònima i mare de família, es dedicava a contestar amb una màquina d'escriure des de casa seva. La majoria d'elles eren històries de dones desesperades, víctimes d'un temps i una època, que les havia silenciat. Ara, la persona que va ser l''alma mater' d'Elena Francis en l'ombra, ha decidit treure a la llum la seva experiència, durant els vuit anys que va treballar en el consultori, des del 1976 fins al 1984. El llibre, titulat 'Estimades amigues' (Editorial Dèria/La Magrana), vol ser un homenatge a tots aquells oients amb qui va mantenir correspondència alhora que exposa les preocupacions més privades i els problemes socials latents dels últims anys de la dictadura i els inicis de la transició.

El que semblava una feina fàcil de fer i des de casa es va acabar convertint en una mena d'obsessió. Així ho recorda Pietat Estany, amb els vint anys de perspectiva. 'Em vaig adonar que la gent que escrivia estava desesperada i al final, les lectures ja no les podia fer amb distància perquè em sentia molt compromesa, com si no els pogués fallar'.

Entre les caixes que de tant en tant anava a recollir en una mena de magatzem de Barcelona, hi havia centenars d'històries de persones de 'totes les espanyes'. 'En vaig llegir de tots colors i de res de tot allò se'n podia parlar perquè allò no figurava enlloc'. Els principals temes que recollien eren temes tabú per al franquisme, com ara l'homosexualitat, les violacions, els maltractaments o l'alcoholisme.

Més de vint anys després, i fent un intens exercici de memòria -les cartes que rebia sempre les contestava retornant els originals- explica com des del començament va entendre que tot allò no tenia solució però que almenys els podia transmetre comprensió. Aquell va ser el 'pitjor negoci de la seva vida', recorda ara somrient, ja que les seves respostes eren extenses i la seva feina es pagava pel número de cartes que escrivia.

Les respostes que ella donava a les cartes, sovint difícils de llegir, amb faltes i algunes escrites per filles de mares analfabetes, estaven al marge d'aquell 'aparell publicitari' i aquella 'cursileria' de programa que era el consultori de Doña Elena Francis, explica l'autora, que reconeix que només es guiava pels seus propis principis.

Pietat Estany adverteix que en aquest llibre 'no ha forgat en cap carta ni ha burxat en les misèries alienes', i per això, per poder-se situar al mateix nivell que els seus lectors, ha decidit incloure al començament una part de la seva vida, la infantesa i adolescència, que tampoc va ser de 'color de rosa'. 'Tothom té retalls de vida que arrossega en capses de cartró', afirma l'autora.

Als seus setanta anys, Pietat Estany viu retirada amb el seu marit a un poble de l'Empordà. Aquests dies, el seu telèfon no para de sonar. Són amics i coneguts que tot just ara han descobert la faceta desconeguda d'aquesta mare de tres fills i ara també àvia.

'Estimades amigues' compta amb un pròleg de Salvador Cardús i una introducció de Salvador Alsius. El llibre també inclou un correu electrònic per adreçar-se a l'autora, estimadesamigues@deriaeditors.cat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook