Coneix què cal fer per declarar la nul·litat de les clàusules abusives en un préstec hipotecari

 L’equip de Prat Sàbat Advocats t'explica tots els detalls

Miquel Garcías, advocat de Prat Sàbat Advocats.

Miquel Garcías, advocat de Prat Sàbat Advocats. / DdG

DdG

Recentment, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència, en data 14 de juny de 2024, en què ha fixat els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora d’interposar una demana per clàusules abusives en un préstec hipotecari.

Per entendre el significat d’això, cal primer explicar el que suposa impugnar davant d’un tribunal de justícia una clàusula d’una hipoteca que s’entén abusiva. El que es pretén és, en primer lloc, que es declari que aquesta clàusula és nul·la, és a dir, que no s’ajusta al que determina l’ordenament jurídic. Ara bé, amb aquesta declaració no n’hi ha prou; si com a conseqüència de l’aplicació d’una clàusula nul·la, el consumidor ha acabat pagant més diners a l’entitat bancària que el que li corresponia pagar, el que es vol és que es restitueixin les quantitats pagades de més. D’aquesta manera, es fan dues peticions al tribunal: la nul·litat de la clàusula, i la devolució dels diners. La forma en què es fan aquestes peticions tècnicament es denomina “acció”.

Un principi del nostre dret és que l’acció per demanar la nul·litat absoluta és imprescriptible. La prescripció suposa un límit temporal a l’exercici de les accions davant dels tribunals. Com a norma general, es disposa d’un temps per poder reclamar: és el que denominem termini de prescripció. Doncs bé, aquest termini no s’aplica en determinats casos, com seria el que hem dit de l’acció que vol que es declari la nul·litat absoluta d’una clàusula abusiva. Llavors diem que l’acció no prescriu, el que suposa que es pot reclamar en qualsevol moment, amb independència de quan es va pactar el contracte amb aquella clàusula nul·la.

Ara bé, és també imprescriptible l’acció per demanar la restitució dels diners? La resposta és que no. I aquesta discrepància provocava problemes d’interpretació, especialment per determinar des de quan es comença a comptar el termini de prescripció. La determinació d’aquest dubte era transcendental, ja que de la mateixa depenia que els consumidors poguessin o no reclamar contra les entitats bancàries. Això era clar en el cas de les clàusules que imposaven al client el pagament de totes les despeses per la constitució de la hipoteca. Si consideràvem que el termini inicial per reclamar la devolució començava quan es van fer els pagaments, ens trobaríem que en un gran nombre de casos ja hauria passat aquest termini. I, així, resultaria que es podria demanar que es declarés la nul·litat de la clàusula abusiva, però, en canvi, no es podria reclamar la devolució dels diners.

Davant d’aquesta situació, es donaren distintes solucions per part dels diferents tribunals, cosa que generava una gran inseguretat. Finalment, i com que es tractava d’una qüestió que afectava al dret europeu, es van fer diferents consultes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La solució que ha donat aquest mateix any, i que ara recull el Tribunal Suprem espanyol, és que del termini de prescripció de l’acció de restitució de despeses hipotecàries comença quan adquireix fermesa la sentència que declara la nul·litat de la clàusula. Això sí, s’exceptuen aquells casos en què l'entitat bancària pugui provar que, en el marc de les seves relacions contractuals, aquest concret consumidor va poder conèixer en una data anterior que aquesta clàusula de despeses era abusiva.

Què significa tot plegat? Que, tot i que hagi passat molt temps des de que es va constituir la hipoteca, i es van pagar les despeses de manera abusiva, els consumidors afectats podran reclamar conjuntament que es declari la nul·litat de la clàusula, i la devolució d’aquestes despeses. Perquè, com hem dit, el termini de prescripció de l’acció de restitució només començarà quan s’hagi dictat la sentència que declari la nul·litat. I el més normal serà que es demani simultàniament la nul·litat i la devolució, per la qual cosa no s’haurà extingit (no haurà prescrit) l’acció de devolució. Cal tenir en compte, però, que les entitats poden arribar a provar que el client va tenir coneixement que aquella clàusula era nul·la molt abans que interposés la demanda. En aquest cas, el termini de prescripció començaria abans, i podria haver-se extingit l’acció de devolució. Per aquest motiu, si esteu pensant a reclamar la devolució d’aquestes despeses per constitució d’hipoteca, us recomanem que us informeu degudament, per tal d’assegurar-vos de la seva viabilitat, i en definitiva, del seu possible èxit.

Miquel Garcías, Advocat de Prat Sàbat Advocats.