Les fotos dels diaris de la primera sortida nocturna autoritzada del jovent feien pensar en la sortida en tromba dels toros dels «santfermins». El jovent pretenia celebrar un bany de llibertat. Un tema per reflexionar-hi. Braços brandats en vertical, cossos movent-se, empesos per la rigidesa d’un llarg confinament, i una marea d’emotivitat dominant la trobada.
Estic pensant que aquesta col·lectivitat de gent jove no ha pogut rebre tota la intensitat de formació que necessita durant el temps del domini del coronavirus. Dins d’una quinzena d’anys, la influència d’aquest jovent sobre el món adult serà potent. A les escoles tènicques és imprescindible la veritat física. Els ponts s’enfonsarien. L’emotivitat no pot convertir-se en un impuls sense norma, sense límit i sense veritat. Moltes experiències «amoroses» solen començar per una emotivitat que no és racional en el seu perfil definitiu.
Els arguments racionals han desaparegut i l’emotivitat enlluernadora dura el que dura. El jovent és capaç, si se li explica raonadament,d’estimar més enllà de l’espontaneïtat. És capç d’integrar el goig, l’alegria,el plaer, amb la racionalitat que exigeix respecte a la naturalesa de coses i de les persones, seny, prudència, capacitat d’estimar heroicament la persona en la seva integritat
Evidentment, la formació de les persones comença ja abans de néixer, com deia, si mal no recordo, Napoleó. Però l’embranzida juvenil de la festa d’un postconfinament ens ha de fer pensar que, el jovent, o s’alimenta de veritats, de raons, d’exemples, d’esforç, de pregària, o «s’edifica sobre sorra», com diu l’Evangeli. L’emotivitat, l’admiració, la tendresa, el respecte, la prudència i la fortalesa formen part de la moral, que és una «disciplina intel·lectual que estableix l’ordre en les accions humanes en quan són pròpiament voluntàries» (Sertillanges. La Philosophie Morale de Saint Thomas d’Aquin, p.3).
