C elebrem aquest diumenge la festa de la Santíssima Trinitat, la festa del nostre Déu Pare, Fill i Esperit Sant. La celebració ens suggereix la gran pregunta: en quin Déu jo crec? O, si ho preferiu, en quin Déu creiem els cristians?

Malgrat que no sembli obvi, la gran qüestió d’avui i de sempre és la qüestió de Déu, perquè és la pregunta pel veritable sentit de la vida, per l’origen, pel destí, per la salvació. En definitiva, és la pregunta per la humanitat, per la seva existència i pel seu futur. Però avui la qüestió és també com pot arribar el misteri de Déu a ser Bona Notícia -Evangeli- per a la nostra societat, és a dir, quelcom nou i bo per als homes i dones d’avui i de tots els temps. Què és necessari perquè Déu pugui ser experimentat com a Bona Notícia i com a Déu Trinitat, Tri-unitat?

Pensem que, a Europa, l’ambient des d’on es planteja la qüestió de Déu no és el d’una societat pagana, sinó d’una societat que està de retorn del cristianisme. La indiferència religiosa actual s’ha produït després de tenir contacte amb el cristianisme. Per a un bon grup de persones Déu ja no és cap novetat, sinó un discurs que no té cap incidència en la seva vida. Més encara, alguns no guarden un bon record de la seva experiència religiosa: el Déu que han conegut no ha estat alliberador, força i alegria per viure, font de sentit i esperança, sinó algú que fa la vida més dura i difícil del que ja és.

Als qui ho sotmeten tot a les demostracions verificables per la tècnica, fer servir aquest criteri per la pregunta per Déu els pot fer una mala jugada. Poden pensar que el que no entenen, no manipulen o no demostren empíricament no és important per a la vida.

D’altres, grans i joves, es pregunten per què creure en Déu. Creure en Déu canvia la nostra vida? I potser la resposta és: ‹Jo no el necessito›. Però, alhora, la pregunta per Déu és una qüestió oberta [...] (extret del Full Parroquial d’aquesta setmana)