Si les paraules tinguessin preu, n’hi ha una que no es podria adquirir, per cara. És la paraula «persona». Costa definir-la i la història de la filosofia s’hi ha barallat. Normalment sabem el que és, a l’engròs. Tenim un sentit comú que ens diu que és substancialment diferent una «persona» d’una «cosa». El terme comú és dir que una persona, en primer lloc, és una «substància», una realitat que no és inherent a una altra per existir com la pintura a una paret. Un ésser humà és una realitat «substancial». Podem afirmar que té una naturalesa humana. És una realitat racional. No és un quadre, ni un robot, ni un actor de teatre. Té una riquesa que enlluerna quan se la contempla a poc a poc, amb una mirada llarga i un cor penetrant. La persona té una dignitat i un valor que li confereix una autonomia que correspon a la racionalitat. És lliure. Té capacitat i responsabilitat d’omplir la seva vida de realitats raonables. I quan les perd, continua essent persona, moralment avariada, amb la mateixa dignitat com a ésser personal.

Haver perdut de vista aquesta perspectiva ha destrossat la convivència humana. Al segle passat va tenir un especial relleu militar la guerra de trinxeres. La baioneta i els gasos. Jo he vist homes amb els ulls rogencs dels gasos de la guerra de 1914, vint anys després, quan encara era un nen. L’any 1939 començava la segona contesa de gairebé cinc anys que fou una dalla universal. Però la gestió pública dels problemes mundials l’ha pagada l’home: vull dir l’home i la dona de totes les rodalies de les grans ciutats, de tots els països on els medicaments no arriben a temps, i on les vacunes, com a l’Índia, no semblen remei. És el problema de la manca de respecte i d’amor a les persones. I a nivell d’individus, hi ha guerra de persones, d’home i dona, de veïns, de parents, de partits, de diners, d’orgull, de drogaadictes, veritable guerra en la qual es perd de vista la grandesa de la persona. Es pot beneir sempre una persona, perquè és persona, perquè és un tresor en marxa cap a una responsabilitat eterna, però no es pot beneir el projecte entre persones que no tingui els signes d’una mort natural.