La comunitat bahá’í d’arreu del món commemora avui, 27 de novembre, el centenari del traspàs d’Abdu’l-Bahá, fill gran de Bahá’u’lláh, fundador de la fe bahá’í. Segons aquesta confessió, Abdu’l-Bahá va ser un gran pofeta i divulgador de les ensenyances del seu pare, sobretot amb els viatges que va fer durant els últims anys de la seva vida per Europa i el continent americà, que van representar un punt d’unió entre orient i occident.

Segons explica Montserrat Carbonell, membre de la comunitat bahá’í de Girona, la vida d’Abdu’l-Bahá no va ser fàcil i va estar molt marcada per la trajectòria del seu pare, considerat el fundador d’aquesta confessió. Nascut a Teheran (antiga Pèrsia) l’any 1844, quan Abdu’l-Bahá tenia només vuit anys el seu pare va ser empresonat, de manera que ell va haver de fer-se càrrec de la família. Un cop alliberat el seu pare, la persecució religiosa no va cessar i la família va patir diversos exilis -inclosa una llarga temporada a Bagdad i un pas per Constantinoble- fins anar a parar a la ciutat-presó d’Accre, a Israel. Després de dos primers anys molt durs, la seva situació va començar a millorar, de manera que Abdu’l-Bahá, que fins llavors s’havia dedicat sobretot a mantenir la família per tal que el seu pare pogués dedicar-se plenament a la religió, va començar a predicar també cada vegada més obertament. De fet, a mesura que Bahá’u’lláh es va anar fent gran i afeblint, Abdu’l-Bahá va començar a assumir el paper de representant de la comunitat bahá’í, tant a nivell local com internacional.

Però per si alguna cosa és reconegut Abdu’l-Bahá és, sobretot, pels seus viatges de prèdica. Immediatament després del seu alliberament, va preparar un primer viatge a Egipte, l’any 1908. Tot i que la seva intenció era marxar tot seguit cap a Europa, una malaltia el va obligar a quedar-se dos anys a Egipte, tot i que mai va deixar de planificar els futurs viatges a Occident. Finalment, va poder fer un primer viatge a Londres i París, on la fe bahá’í ja començava a ser coneguda i per tant va tenir una bona rebuda.

El 1912 va iniciar el seu segon viatge, que en aquesta ocasió va ser molt més llarg: no només va tornar a passar per Europa, sinó que també va arribar fins al continent americà, tot trepitjant els EUA i el Canadà. Allà, explica Carbonell, la fe bahá’í ja era també molt coneguda, i ja hi començava a haver comunitats locals que tenien moltes ganes de rebre la seva visita. Segons indica Carbonell, així com Bahá’u’lláh s’havia mogut sempre en un àmbit molt teòric i espiritual, Abdu’l-Bahá va decidir portar-ho a l’àmbit pràctic i transmetre com les ensenyances es podien implementar en la realitat. Així, durant la seva visita als EUA va criticar la segregació racial i va defensar la convivència entre blancs i negres a les seves xerrades, recorda Carbonell. Un missatge que es pot seguir aplicant a realitats actuals com poden ser, per exemple, les migracions.