«S’anticipa la suspensió del servei militar obligatori». Amb aquestes paraules, el ministre de Defensa del govern espanyol, Federico Trillo, anunciava el 9 de març de l’any 2001 el suposat final de la mili. Suposat, perquè la suspensió no és el mateix que la derogació constitucional del servei militar obligatori, que feia 230 anys havia posat en marxa el rei Carles III amb les tristament famoses quintes. En la pràctica, però, acabava el malson dels milers i milers de joves cridats a files cada any, amb la pèrdua de temps, el patiment i els perills que suposava, a més dels problemes de consciència que per a molts representava la incorporació -ni que fos provisional- a l’exèrcit.
La fi de la mili era la culminació d’una lluita conjunta que durant trenta anys havien dut a terme els col·lectius d’objectors i d’insubmisos, iniciada en plena dictadura i que amb un enorme cost humà va acabar doblegant l’Estat, obligat a decretar la suspensió del servei militar obligatori després de fer els canvis necessaris al Codi Penal espanyol. El programa Sense ficció (22.05 h, TV3) recorda aquesta nit aquella lluita pacífica, amb el testimoni dels seus protagonistes, que van dur a terme al llarg de molts anys milers de joves amb l’estrena de Mil anys de presó, adeu a la mili.
