Andreu Buenafuente i Berto Romero són la parella de fet més estable de la televisió espanyola i també de la ràdio. Porten nou temporades al capdavant del premiat Nadie sabe nada a la cadena SER, un programa basat en la improvisació i que s’ha convertit en el podcast més escoltat d’Espanya el 2020 i el 2021, segons Spotify. Ara, el xou s’expandeix i a partir d’avui cobra també vida a la plataforma HBO Max, complementant les seves finestres habituals a les ones i Youtube.

Tot i que l’esperit de Nadie sabe nada es manté, basant-se en les «vivécdotas» del duo i la interacció amb el públic, sí que hi ha algunes variacions. I no només perquè puguem veure’ls fora del plató radiofònic en moments puntuals a l’inici del programa. «Tenim més eines perquè la improvisació creixi», resumeix Berto, que explica que un xou televisiu funciona al revés del que fan ells aquí: «Un programa de tele es prepara, s’exercita i després es mostra. En aquest procés les coses s’aturen una mica i nosaltres no volíem que ens passés el mateix».

Per això tenen un equip que està molt pendent de tots els fils que van sorgint al llarg de la conversa per poder anar desenvolupant-los i no perdre la màgia del que està passant al moment» que és la base del seu xou. I del seu èxit. «El públic agraeix veure que som tota l’estona a la corda fluixa, perquè hi ha vegades que els gags no surten», apunta el també creador i protagonista de la reeixida sèrie emesa per Movistar+ Mira lo que has hecho.

Perquè, insisteixen, no hi ha guió previ. «Et sorprendria la sang freda que tenim, ja que fora del plató gairebé no podem parlar com amics. Jo m’assabento en el programa de la vida de Berto, perquè Nadie sabe nada ens ha demostrat que les vivències guardades són un gran contingut», afirma Buenafuente, el «culpable» que el seu company i pupil es bregués en el gènere de la improvisació. «Jo soc molt ordenat i quan vaig començar a la televisió portava les meves seccions molt preparades al programa de l’Andreu. Però de seguida em vaig adonar que ell s’ho passava bé quan el programa es trencava. M’obligava a improvisar i em trencava tots els esquemes», recorda Berto.