El 1959 es va estrenar l'obra de teatre El miracle d'Ana Sullivan, i dos anys després ho va fer la pel·lícula, amb el mateix títol, guanyadora de dos Óscar, basades totes dues en la història de Helen Keller, una dona sordmuda incapaç de comunicar-se amb ningú. La història no és ficció. Ana Sullivan va aconseguir fer de Helen Keller una escriptora, oradora i activista política de gran importància. I és que els testimonis de superació de persones amb minusvalideses són tan comuns com els més de dos milions de persones a Espanya que viuen habitualment amb aquesta situació.

Conscients que molts d'aquests grups socials es veuen exclosos de les activitats quotidianes, com per exemple l'oci en família davant de la televisió, Telefónica estén la mà a aquest col·lectiu. El 2015, quan l'aleshores conseller delegat i avui president, José Maria Álvarez-Pallete, va presentar Movistar+ (resultat de la integració de Movistar TV i Canal+), va insistir en la idea que calia crear una "televisió per a tots". Sota aquesta premisa, l'accessibilitat s'ha convertit en un vèrtex per a l'operadora. Movistar+ 5S significa informació per als cinc sentits.

El servei, que és gratuït, es va llançar el 2016 i permet a persones amb discapacitat auditiva i visual accedir a pel·lícules i a sèries de la plataforma a través de tres canals: subtítols per a sords, audiodescripció i llenguatge de signes. "Som la primera televisió de pagament accessible del món", sosté Arancha Diaz-Lladó, directora d'Innovació, Sostenibilitat i Diversitat de Telefónica, qui a més apunta que "es tracta d'un projecte rendible, no només per l'elevat públic potencial a qui va enfocat, sinó perquè a més té un alt impacte en la contractació de personal perquè este servei sigui efectiu."

"El primer any es va invertir més d'un milió i mig d'euros a fer accessibles els continguts i ara estem en procés de fer més accessible la plataforma", comenta Arancha Diaz-Lladó, "perquè no té sentit que una persona discapacitada pugui veure o escoltar Joc de Trons, Velvet o etc., i no obstant això hagi de demanar ajuda per a accedir al contingut".

  • Pregunta: Quines altres plataformes fan alguna cosa semblant?
  • Arancha Diaz-Lladó: "De moment cap altra té res igual"
  • Pregunta: A quantes persones contempleu que arriba esta funcionalitat?
  • Arancha Diaz-Lladó: "L'objectiu és tenir la mateixa quota de mercat o superior que amb persones sense discapacitat, atès que el servei en si és gratuït. "
  • Pregunta: Qui ha participat en el projecte?
  • Arancha Diaz-Lladó: El projecte s'ha construït des de la direcció global d'Ètica Corporativa i Sostenibilitat de Telefónica, WhatsCine, un programari per a invidents i sords, la Universitat Carlos III i altres organismes com a ONCE, CNSE i Fiapas que representen a persones amb discapacitat.
  • Pregunta: Quin és el futur de la tecnologia adaptada?
  • Arancha Diaz-Lladó: "Aquest tipus de projectes ens obren tot un món de possibilitats. Un gran repte és donar cobertura a les persones sordcegues mitjançant un sistema que captura els subtítols en obert en qualsevol televisió, ho trasllada via app al mòbil i després via bluetooth ho pinta en braille en una tauleta adaptada. Així, una persona sordcega pot veure un informatiu en temps real."