David Espinosa és network engineer i desenvolupa la seva feina com a enginyer de ràdio a l'empresa sueca Ericsson. Des del maig del 2016 forma part com a voluntari del programa Ericsson Response, una iniciativa que aporta voluntaris, equips de telecomunicacions i la seva expertesa en comunicacions en situacions de desastres.

Quin tipus de voluntariat fas al programa Ericsson Response?

Som partners del Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, el World Food Program. Proporcionem connectivitat i Internet als seus integrants, però també a la resta d'ONG que van a les zones que estan en situació d'emergència, per exemple, després d'un huracà. Ajudem a restablir les telecomunicacions perquè el personal humanitari tingui accés a Internet i pugui treballar correctament.

Què t'ha motivat a fer això?

El voluntariat i treballar en el camp humanitari sempre m'ha atret, però és una cosa que anava deixant i no veia cap oportunitat clara d'entrar-hi. Quan vaig conèixer Ericsson Response vaig veure que era un voluntariat fet a la mida meu perfil. És una feina molt tècnica i molt similar al que faig cada dia. A més, el principal motiu és poder treballar en altres coses, en el camp humanitari i ajudar en situacions d'emergència. Realitzar fer una feina com a voluntari aprofitant els coneixements que tinc. Aquesta és la part que més em va atreure poder dedicar aquests coneixements que tinc en tasques humanitàries. A Ericsson Response pots treballar de diverses maneres, en la formació de voluntaris, en el desenvolupament de productes tècnics, i l'opció que més es veu és l'acció en camp, quan hi ha una situació d'emergència anar-hi a restablir i muntar una xarxa de telecomunicacions.

Com influeix el voluntariat en la teva feina i en la teva vida personal?

En tots dos camps m'aporta molt, sobretot en el personal perquè és un canvi radical en el dia a dia, on tinc totes les meves necessitats de primera mà cobertes, i això et fa tocar de peus a terra. Aprens moltes coses de la gent que ho està passant malament. I, des del punt de vista laboral també, perquè són situacions crítiques on no hi ha mitjans i aprens a moure't i desenvolupar la imaginació per buscar solucions on no n'hi ha. A més, tractes amb gent de molts llocs i aprens molt culturalment. Per a mi ha estat molt important veure com funciona el treball humanitari. He descobert que està molt professionalitzat i s'executa d'una manera molt professional. És una feina molt ben feta.

Podries destacar algun moment especialment en el teu voluntariat?

Al novembre del 2017 vaig estar a l'illa de Dominica, al Carib, després dels huracans Irma i Maria, que van deixar la xarxa totalment destruïda. Aquest va ser sens dubte el moment més especial, pel qual em vaig apuntar al programa. Aquí em vaig adonar com d'importants que són les comunicacions. En una situació d'emergència penses que les prioritats serien restablir un espai segur, l'alimentació, l'aigua, però les telecomunicacions són en aquest punt prioritari, perquè són clau per treballar i també perquè la població es pugui comunicar amb les seves famílies. Els treballadors humanitaris ho demanen amb tanta urgència com qualsevol altre aspecte. Les comunicacions són la base per posar en marxa la resta de la maquinària. És fonamental que hi hagi capacitat de comunicar-se per poder organitzar la feina.

Com t'organitzes per desenvolupar la teva tasca com a voluntari?

Això és senzill, perquè quan anem a una missió no estem fora molt temps, un mes a l'any. I jo no tinc càrregues familiars, amb la qual cosa per a mi és bastant senzill.

Com convidaries els teus companys i amics a participar en projectes de voluntariat?

Bàsicament compartint la meva experiència, sobretot l'experiència de camp. Compartint el que veig, el que aprenc, el que sento, i si és amb gent a la qual el voluntariat crida atenció, crec que això ja és suficient perquè els entri el cuquet. Quan ho veus des de fora ja t’atrau. És una experiència i la clau està a ser capaç de transmetre això que tu has sentit als altres, encara que no és fàcil. Si tens aquesta sensibilitat i aquesta curiositat, jo crec que segur que t’hi sents atret.