27 de febrer de 2019
27.02.2019

"Tan fonamental és tenir una feina digna amb un salari digne, com disposar d'un temps digne"

Jose Luis Casero, president d'ARHOE, Comissió Nacional per a la Racionalització d'Horaris Espanyols

27.02.2019 | 15:13
Jose Luis Casero

Jose Luis Casero deixa les seves filles a l'escola a les 9 i se'n va a treballar. És soci-director de Grup Tempo i, a més, presideix ARHOE, Comissió Nacional per a la Racionalització d'Horaris Espanyols. Compaginar-ho tot i no viure «enganxat» a la feina no és tasca senzilla, però amb «entrenament i organització» ha aconseguit predicar amb l'exemple. «Jo a partir de les vuit del vespre, no agafo el telèfon ni al rei -afirma entre rialles- perquè a aquesta hora faig coses tan normals com banyar les meves filles, quan eren més petites, o sopar amb la meva dona».

Quan parlem de Responsabilitat Social Corporativa moltes vegades pensem en accions filantròpiques i orientades cap a fora de l'empresa, però l'expert crida l'atenció sobre la importància d'impulsar polítiques que tinguin com a subjecte als mateixos empleats de la companyia. L'RSC aplicada a l'àmbit de la feina inclou aspectes com la retribució i la promoció, però també la flexibilitat horària i la conciliació de la vida familiar i laboral.

Em fa la sensació que a polítics i empreses se'ls omplen la boca amb termes com «conciliació» i «flexibilitat», però, és de veritat? S'ha passat de les paraules a l'acció?

El canvi és lent, però sí que es va veient. En els programes electorals han transcendit d'afirmacions que no deien res, com «promourem la conciliació i els horaris racionals» a mesures més concretes com «equipararem els permisos de paternitat als de maternitat de manera progressiva», que nosaltres aplaudim, vigilem i recordem. Pel que fa a les empreses, les grans corporacions i, a poc a poc, les pimes es van adonant que la conciliació és rendible. Els hem demostrat que una empresa amb horaris racionals incrementa la seva productivitat entre un 15 i 20%, rebaixa l'absentisme laboral entre un 20 i un 25% i, a més, a efectes de capital humà, un treballador que sent respectats aquests espais i temps privats és un treballador més feliç i, en conseqüència, més fidel i compromès amb l'empresa.

Llavors, tenir temps per a un mateix i ser productiu en l'àmbit personal, implica ser més productiu en el professional?

Per descomptat. Tan fonamental és tenir una feina digna amb un salari digne, com disposar d'un temps digne per gaudir d'aquest salari digne. Un horari injust de treball fa minvar el nostre temps d'oci i de descans i fa que ens sentim més infeliços, cabrejats, frustrats i, per tant, menys productius. No es tracta que el Govern hagi de garantir la nostra felicitat o organitzar la nostra vida, però sí que ha de facilitar els marcs adequats perquè cadascú pugui desenvolupar la seva vida personal en el sentit que vulgui. Perquè la conciliació no és només per a aquell que té fills. Si no tens fills, tens el mateix dret a disposar de temps lliure per anar al gimnàs, sortir amb els amics o el que sigui.

Si racionalitzem els horaris, els treballadors rendeixen més i les empreses augmenten la productivitat. Llavors, per què existeix encara resistència al canvi? Quines són les principals traves?

A Espanya hi ha un problema cultural. Ha fet molt de mal el «presentisme», escalfar la cadira, la por dels treballadors, el pensar «si no se'n va la cap o el cap jo no me'n vaig». Les empreses continuen controlant la presència davant de la productivitat i els objectius, però els estudis mostren que, després del salari, el que més valoren els treballadors joves, els millennials, és la flexibilitat. Si una empresa vol atreure talent i retenir-lo ha d'escoltar aquesta demanda i actuar. El canvi de dinàmica exigeix un nou tipus de líder que prediqui amb l'exemple i que doni i exigeixi confiança i honestedat. Encara existeix gent que actua de fre de mà perquè consideren prioritaris altres qüestions o perquè viuen per treballar. A mi que el president d'una multinacional no tingui casa, hagi lliurat la seva ànima a la feina, tingui fills que no el coneixen ... no em preocupa, és el seu problema. El que em preocupa és la gent que es veu atrapada per les decisions i el lideratge d'aquest tipus de personatges.

Passant per alt la diversitat de llocs i funcions i partint d'una feina d'oficina estàndard, quin seria un horari racional?

Per a nosaltres un horari racional és un horari flexible, amb una hora d'entrada entre les 7:00 i les 10:00 i, de sortida, entre les 16:00 i les 18:00. Aquesta flexibilitat permet als treballadors organitzar la seva vida per tenir temps per a tot. En el cas de pares amb fills, per exemple, aquest marge d'entrada i sortida facilita deixar i recollir els nens a l'escola i, d'aquesta manera, fomentar la igualtat i corresponsabilitat. A més, durant la jornada cal evitar totes aquestes distraccions que roben temps, trenquen la productivitat i allarguen la jornada, com anar a la feina a esmorzar o parar-se a mirar el resultat del partit de futbol. I, per descomptat, quin sentit té dedicar dues hores o dues hores i mitja al dinar? El que és lògic és dinar en 45 minuts, seguir treballant i sortir abans. Es tracta, en definitiva, de saber organitzar-se, optimitzar el temps i complir els objectius i expectatives per tenir horaris més racionals.

A Espanya veurem la setmana laboral de 4 dies?

Seria fantàstic, però, sent honestos i realistes, hem de començar a construir la casa pels fonaments i no per la teulada. Ara mateix l'objectiu és racionalitzar els horaris laborals i afavorir la conciliació i la corresponsabilitat partint de la setmana laboral de 5 dies. Un cop assolida aquesta fita i habituats al nou model, estarem en disposició d'avançar cap a la setmana reduïda intensificant la nostra feina i amb ajuda de l'automatització i les noves tecnologies.

La tecnologia ha trencat les barreres espai/temporals. Es pot treballar en qualsevol lloc, a qualsevol hora i amb qualsevol dispositiu... això pot tornar-se en contra nostre?

Els models d'organització de la feina cada vegada encaixen menys amb la regla clàssica de 8 hores de treball, 8 de esbarjo i 8 de descans. És més encertat parlar de les 4 D: dedicació, disponibilitat, desenganxament i descans. Igual que la D de dedicació ha de ser en majúscula i negreta, convé tenir ben diferenciades les altres tres. La tecnologia ens dona eines meravelloses i ens facilita moltíssim la vida però no ens ha d'atrapar ni deshumanitzar. No podem convertir-nos en esclaus dels missatges, ni obsessionar-nos amb tornar totes les trucades. Pensant en models de teletreball, si resulta que estàs treballant a casa, ni et vesteixes, ni t'afaites, aprofites per fer les llenties... al final no estàs fent ni una cosa ni l'altra. Cal ser caut i intel·ligent en l'ús del temps i la tecnologia.

Com podem gestionar la disponibilitat i el desenganxament?

Garantir el desenganxament és tan fàcil com pitjar un botó. La disponibilitat es gestiona amb un dit perquè és tan senzill com apagar el mòbil o no contestar, no tens per què estar atenent permanentment. Jo, per exemple, més enllà de les vuit només agafo el telèfon a la meva família. M'ha requerit temps i entrenament, però és possible i necessari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook