s dimarts al matí, i com cada setmana, l' Albert arriba a l'hospital carregat d'il·lusió. Avui és el dia de la setmana que dedica unes hores al voluntariat a l'hospital. No sap qui hi haurà avui i amb què es trobarà, potser hi haurà moments difícils, però sortirà amb una satisfacció i orgull molt grans per tot el que ha donat i rebut aquelles hores.
La tasca de voluntariat es pot desenvolupar als hospitals, als sociosanitaris, però també al propi domicili dels afectats. L'objectiu principal d'aquest acompanyament és proporcionar companyia, conversa i, sobretot, escolta. Tot i que els rols que desenvolupen els voluntaris són molt diversos, poden aparèixer altres tasques, com orientar els usuaris a l'hospital, oferir una aigua o beguda calenta, donar suport en encàrrecs o gestions, acompanyar en passejos, acompanyar a tractaments o a consultes externes. Sovint poden fer petits relleus als cuidadors, que són vitals per suportar la situació que viuen. També és molt important la seva tasca lúdica i d'entreteniment i poden dinamitzar tallers en les pròpies sales d'espera de les plantes dels hospitals. Un pacient comentava a un metge fa pocs dies que curaven més els tallers de voluntariat que les pastilles.
Així doncs, sens dubte, el voluntari acaba formant part de l'equip de l'hospital, ajuda a humanitzar-lo i és una peça fonamental per detectar necessitats, ja que la seva disponibilitat de temps i la seva disposició a l'escolta facilita que les persones expressin temes que no han comentat prèviament. Quan no hi és, se'l troba molt a faltar.
Cal considerar que les accions que desenvoluparà el voluntari tindran lloc en un ambient amb nombrosos estímuls i circumstàncies que poden ésser doloroses i estressants, per aquest motiu serà important donar una adequada formació i un bon acompanyament. En aquest sentit, és vital crear dinàmiques grupals positives, fomentar el sentit de pertinença a un equip i disposar de professionals formats, coordinadors de voluntariat, que treballin colze a colze en aquest objectiu comú.
