El copagament que incorporarà la reforma sanitària pot abocar els col·lectius que necessiten molta medicació, com la gent gran o alguns discapacitats, a haver-la d'abandonar per no poder-la pagar. Així ho ha alertat la sociòloga i politòloga M. Mercè Canet en unes jornades organitzades a Girona pel sindicat SATSE per analitzar els efectes de la crisi en la salut dels treballadors. Canet ha afegit que el copagament en la sanitat "trenca el contracte" que posseïa la població i que li atorgava "el dret a l'assistència sanitària amb cobertura per a tothom", i ha recordat que la salut en general és molt millor en les societats igualitàries que no pas en aquelles on la bretxa entre classes és major.
"La diferència entre estar sa i estar malalt és qüestió de temps", de manera que, tal com ha alertat Canet, tothom ha de recórrer al sistema sanitari en algun moment de la seva vida. Tot i això, ha advertit que amb el copagament que incorporarà la reforma sanitària, col·lectius que necessiten molta medicació, com la gent gran o alguns discapacitats, poden tenir dificultats per afrontar la despesa que els suposarà, i ha afegit que fins i tot alguns poden veure's abocats a deixar els medicaments per no poder-los pagar. En aquest sentit Canet ha recordat que diversos estudis conclouen que la salut de la població en general és molt millor en les societats més igualitàries que en aquelles on hi ha majors diferències entre classes.
La sociòloga també ha reflexionat que no es poden aplicar polítiques d'austeritat al sistema sanitari públic "sense que això s'expliqui". Considera que mesures com llogar total o parcialment l'espai d'assistència públic a interessos privats o establir mecanismes de copagament poden arribar a ser "legítimes sempre i quan estiguin formulades de forma explícita en un programa electoral".
Per la seva part, la responsable de Salut Laboral del sindicat d'infermeria SATSE a Catalunya, M. del Mar Agüero, ha reflexionat que la crisi "no només afecta la infermeria, sinó tota una sanitat que fins ara vivia d'uns ingressos dels treballadors que cada vegada són més baixos". Agüero ha subratllat que "la sanitat no és un negoci" i que no es poden acceptar les retallades en l'àmbit de la salut. Sobre el col·lectiu que representen, considera que la infermera, que "necessita un bon estat físic i psíquic" per poder rendir, pot patir els efectes de la crisi en general i de la reforma laboral del govern estatal en concret, ja que es produeixen mancances com no poder cobrir les baixes laborals. El SATSE també alerta que amb la reforma laboral "augmenta la pressió sobre el treballador, que viu sota l'ombra de l'acomiadament fàcil".
A la recerca de l'equilibri
En termes globals, Canet ha reflexionat que la societat ha estat instal·lada fins ara en un model "neosocialdemòcrata" però que hi ha "molta pressió" perquè tendeixi cap a un altre de "neoliberal". La sociòloga creu que davant d'aquestes dues alternatives cal trobar una "sortida d'equilibri" en un context en què el poder polític "ha perdut capacitat de lideratge" ja que ara "dominen els mercats". "Per continuar vivint en dignitat cal trobar un equilibri", ha reiterat, així com també "buscar aliances europees per sortir de la crisi".
La sociòloga també ha reflexionat sobre la contradicció que en el context de retallades s'està alertant que l'estat del benestar genera una despesa molt elevada, però que a la vegada, països poc afectats per la crisi, com Alemanya, són dels que més inverteixen en serveis socials.
Sobre les afectacions per la crisi a nivell particular, la sociòloga alerta que pot generar por a perdre les rendes, la feina o les pensions, per exemple, però també a perdre "la identitat, la jerarquia social". En casos extrems aquesta por a l'"exclusió social" pot conduir a rebel·lions com les dels joves de França o Anglaterra, que es van llençar al carrer a destrossar botigues i mobiliari urbà amb el rerefons d'aquest temor.
Un estrès entre "moderat" i "alt" en els professionals de l'ICS
Durant les jornades també han intervingut dos psicòlegs i tècnics superiors de la Unitat Central de Prevenció de l'Institut Català de la Salut (ICS), que després de fer un estudi conclouen que els llocs de treball de l'ICS presenten unes "altes demandes psicològiques", tot i que també observen que els professionals que hi treballen tenen "eines de control" per al desenvolupament de la seva feina. Afegeix que si bé la interrelació "entre les demandes psicològiques i les de control" donen lloc a una tensió i estrès entre "moderat" i "alt", el suport social fa d'"amortidor" d'aquestes tensions.
Els treballadors de l'ICS obtenen bons resultats en "les possibilitats de desenvolupament" i "influència", per exemple, però de negatius en el "conflicte de rol" i "inseguretat", i de menys negatius en el "control del temps de treball", entre d'altres.
Davant d'aquests resultats, els tècnics de Prevenció de l'ICS recomanen establir mesures organitzatives que possibilitin "l'adequació de les plantilles a situacions i càrregues de treball específiques"; un pla de formació per als comandaments per modificar aspectes negatius com el reconeixement, l'estima, el conflicte de rol o la qualitat de lideratge, o engegar estudis per conèixer la relació entre organització del treball i salut dels professionals, entre altres mesures.
