La resposta muscular dels futbolistes depèn de la seva posició en el camp, tal com ha evidenciat una investigació realitzada per la Universitat de Vigo (Pontevedra) i publicada per la revista 'Journal of Electromyography and Kinesiology'.

En concret, aquest estudi realitzat sobre 78 jugadors de la Primera Divisió espanyola mostra que aquests "presenten diferents paràmetres", siguin porters, defenses, migcampistes o davanters, davant l'esforç físic que realitzen durant els partits. Tots ells, porten competint en la Lliga un mínim de quatre anys i un màxim de 15.

Així, i tal com recull la Plataforma SINC, un dels músculs estudiats ha estat el recte femoral, que és un dels extensors del genoll i pertany al quàdriceps. Després d'analitzar les dades, s'observa que aquest "té diferents temps de contracció, de manteniment de la contracció i de relaxació segons la posició específica del jugador", indiquen.

Per arribar a aquesta conclusió, els experts d'aquest centre universitari gallec han mesurat els valors d'aquests temps amb una tècnica desenvolupada a la Universitat de Ljubljana (Eslovènia), i que s'anomena tensiomiografia. Aquesta és utilitzada per diversos equips espanyols, entre els quals hi ha el Futbol Club Barcelona.

Porters i centrals han de saltar més que els laterals

Segons el director d'aquest estudi, el doctor Ezequiel Rey, aquest sistema "és una eina no invasiva que permet valorar les característiques contràctils de músculs superficials en qüestió de segons". Gràcies a ella, han conclòs que els porters i els defenses centrals "necessiten saltar més que els laterals".

Això és així perquè els jugadors que ocupen les dues demarcacions "presenten temps de contracció en el múscul recte anterior menors que els defensors laterals", assenyala. "Tant els centrals com els porters necessiten majors nivells de força explosiva en els músculs extensors del genoll per desenvolupar amb èxit les accions de salt, com parades i cops de cap", explica.

Per la seva banda, Rey exposa que per aquest mateix múscul, els centrecampistes "mantenen la contracció menys temps que la resta de jugadors". L'explicació a això és que aquests jugadors "requereixen més resistència".

A més d'aquestes dades, la tensiomiografia "permet obtenir informació sobre els efectes aguts o crònics de l'entrenament a nivell muscular", el que ajuda a "prevenir lesions, detectar desequilibris i asimetries musculars i valorar l'estat de fatiga del múscul després d'entrenar", conclou l'expert.