El mal de queixal és un dels més molestos que existeixen i espatlla l'estat de les dents. Moltes persones ho pateixen diàriament fins al punt de dificultar fins a l'extrem la pròpia acció de mastegar i menjar, a més de constituir una molèstia constant que és font d'irritació física i psicològica per a qui el pateix.
Abans de res, és molt important conèixer d'on prové l'origen d'aquests dolors. La boca i les dents són una de les zones del cos on les infeccions poden ser més freqüents. Una càries, un abscés en un queixal, l'aparició de les queixals del seny o una esquerda a la dentadura poden ser els factors que ajuden a desencadenar un mal de queixal persistent i que sembla impossible curar. Afortunadament, hi ha remeis per a posar-li solució. I les solucions casolanes són algunes de les més útils. T'ensenyem alguns dels remeis casolans per al mal de queixal més empleats:
Aigua tèbia amb sal: És recomanable quan alguna resta d'aliment s'ha quedat incrustat entre les dents. Es barreja un petit got d'aigua amb una cullerada de sal i es fan gàrgares. Redueix el dolor i ajuda també a prevenir infeccions futures.
Fred aplicat: Es pot col·locar un drap o tela mullada en aigua gelada sobre la zona afectada. El fred ajuda a contreure els gasos de la infecció a la mola i la dent, rebaixant el dolor. És convenient, però, que no estigui massa fred, perquè pot produir rebuig en la dentadura.
Julivert: Les propietats d'aquesta herba són molt aconsellables, i no només per donar gust al menjar. Mastegar contribueix també a pal·liar els efectes del mal de queixal. Es recomana fer-ho diverses vegades al dia.
All: Un altre condiment alimentari que s'utilitza per rebaixar les conseqüències del mal de queixal és l'all. Pot ser una mica molest, però és beneficiós. Es pica una mica d'all fresc i es col·loca sobre el queixal durant uns trenta segons les vegades que es desitgi. Funciona com a antibiòtic i antiinflamatori.
Te negre: És un altre dels remeis casolans. S'escalfa en aigua una bosseta de te negre, molt recomanable per les propietats de l'àcid tànnic. Posteriorment, es deixa que rebaixi la calor fins que quedi a temperatura ambient i es diposita sobre la mola afectada.
Essència de clau: Els anomenats claus d'olor són també un altre dels remeis usats per calmar el mal de queixal. Es tracta d'una herba aromàtica que conté eugenol, amb propietats analgèsiques molt importants. Es pot utilitzar de diverses formes, col·locant-la sobre la mola o bé fent rentades amb ella.
Asafétida: aquesta herba, de vegades anomenada 'estiércol del diable', és també molt apta per combatre el mal de queixal. Es mol en suc de llimona i s'escalfa durant uns minuts. Posteriorment, es diposita sobre un cotó i després s'aplica sobre la zona.
