A vegades no tenim ganes de sortir, a vegades no tenim ganes de llegir, a vegades no tenim ganes de cuinar... i a vegades no tenim ganes de fer l'amor. Si això passa un dia, unes setmanes, algun mes, no passa res, però si ens sembla que es comença a allargar i ens preocupa està bé mirar què passa. La falta de desig és un dels problemes sexuals més comuns i, tot i que sempre s'havia considerat un problema típicament femení, actualment els homes també en comencen a parlar. En la capacitat per sentir desig hi intervenen molts factors i la podem perdre per diferents causes. És important observar si és una etapa o si ens ha passat sempre. Si mai no hem sentit desig, pot tenir a veure amb l'educació sexual que hem rebut i la idea que tenim del sexe, amb unes primeres experiències sexuals que no ens han agradat o amb una baixa autoestima. Si passa això us animo a consultar-ho amb un professional, psicòleg o sexòleg, perquè gairebé sempre es pot solucionar. Si en canvi generalment teníem una bona sexualitat i tot de cop les ganes han desaparegut, les causes poden ser unes altres: que tinguem un problema de salut; que estiguem passant una circumstància vital que ens allunyi del desig; que estiguem deprimits, angoixats o estressats... o que tinguem algun problema de parella.
I què hi podem fer? Primer de tot procurar entendre quin és l'origen d'aquesta situació i mirar si es pot resoldre. Per començar, el millor que podem fer és anar al metge si no ens acabem de trobar bé o demanar hora a un bon psicoterapeuta si estem deprimits o molt angoixats. Si hem passat una depressió és important saber que l'última cosa que es recupera és el desig sexual. Si la cosa va de circumstàncies vitals que ens allunyen del desig, que poden ser tan diferents com ara un dol o la paternitat, allò més recomanable és entendre que no passa res per no tenir desig en algun moment, assumir que som complexos, que anem canviant i que no sempre necessitem el mateix ni, sobretot, som els mateixos. Sexe és jugar, alegria, creativitat, descobrir, abandonar-se... i no sempre estem connectats amb això, o ho estem més, o menys, o diferent, i no passa res. En aquests casos és important fer saber a la nostra parella què ens passa, perquè si no se sentiria rebutjada i això és dolorós. («No és que no t'estimi ni que no m'agradis, és que no en tinc ganes perquè...»). Si diem les coses, encara que ens semblin evidents, tot és més fàcil.
Si hem descartat totes aquestes causes, ens queden els problemes de parella, que generalment és el que trobem al final de la manca de desig. Ho hem de mirar. Què em passa? Què ens passa? Em sento distanciat de la meva parella? Estic enfadat? Ressentit? Agobiat? Que potser no sap què m'agrada i no li sé demanar? Hem de ser valents i mirar d'entendre-ho i parlar-ho. Hem de tenir en compte que és un peix que es mossega la cua i que així com els problemes de parella poden portar manca de desig, la manca de desig, si no hi ha una bona comunicació, pot portar problemes de parella. Com sempre, parlar, parlar i parlar.
La gran pregunta és si ens hem d'esforçar per tenir relacions sexuals o no. Jo recomano no forçar res i sobretot no pressionar la persona que no en té ganes, però procurar no allunyar-se gaire, o sigui, mantenir un terreny propici al sexe i sobretot a l'amor. Si estem sols ens anirà molt bé no oblidar-nos del nostre cos. Tocar-nos amb consciència quan ens posem crema, ballar, el que sigui que ens faci recordar que tenim un cos (o som un cos?). Si no ens n'allunyem gaire, potser un dia ens vénen ganes de tocar-nos d'una altra manera. Si tenim parella, pot ser que no tinguem un desig actiu però que si ens busca ens en vinguin ganes, o que ens hi posem encara que sigui sense estar-ne gaire convençuts i que al final ens ho passem bé. I si les ganes no ens vénen i no ens hi volem posar, no vol dir que no ens poguem abraçar o acariciar, o dutxar-nos junts, o dormir despullats perquè ens agrada sentir la pell de l'altre. Hi ha parelles que per evitar les relacions sexuals no es fan ni petons encara que en tinguin ganes. Pot passar que una parella tingui ganes de fer una escapadeta romàntica però que es vegi pressionada perquè se suposa que en una escapada romàntica s'han de tenir relacions sexuals (i es quedin sense sexe i sense escapada romàntica). És una cosa molt fàcil però la repeteixo per si algú l'ha perdut de vista: es poden fer escapades romàntiques sense sexe! Igual com li pots fer un petó o un massatge als peus a la teva parella sense acabar practicant sexe desenfrenat.
Es tracta simplement d'estar connectat amb un mateix i de mantenir-se a prop de la parella encara que no es tinguin ganes de sexe, que els cosos no es descuidin gaire l'un de l'altre, i tot vindrà quan hagi de venir. Ho diu l'Eclesiastés: tot té el seu moment i sota el cel hi ha un temps per a cada cosa; hi ha un temps d'infantar i un temps de morir; un temps de plantar i un temps de collir; un temps de plorar i un temps de riure; un temps de plànyer-se i un temps de dansar.
