De les gairebé 30.000 persones que donen sang anualment a la demarcació de Girona, només 23 gironins formen part de l'exclusiu cens de donants de grups sanguinis rars que té el Banc de Sang i Teixits de Catalunya i que, en el conjunt del país, té localitzats uns 250 catalans amb fenotips poc comuns. La seva sang no és ? O-, ni A+, ni AB-, ni cap de les vuit combinacions possibles del dos sistemes sanguinis més importants, ABO i Rh, i de fet, no formen part dels anomenats grups sanguinis d'alta freqüència.

Els seus fenotips porten noms com Tijuana, Bombay, Diego B negatiu o Duffy -provenen de les ciutats on van ser descoberts, dels investigadors que van fer la troballa o fins i tot dels primers pacients en què van ser detectats, per exemple- i la combinació de proteïnes que hi ha a la membrana de les seves hematies és molt poc freqüent.

La superfície dels seus glòbuls vermells no té el que gairebé tots tenim. "Quan parlem d'un grup sanguini rar, ho és perquè li falta un o diversos antígens que tenen el 99,9 dels individus del seu entorn. El que és estrany és no tenir aquests antígens", explica l'hematòleg i director del laboratori d'Immunohematologia del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, Eduardo Muñiz.

La sang d'aquests pacients és perfectament funcional, però, si per un embaràs o una transfusió, entra en contacte amb un altre grup sanguini, pot desenvolupar anticossos. Inicialment, aquests anticossos no suposaran un problema per al pacient, però s'hi poden convertir en cas d'una segona gestació o de sucessives transfusions sanguínies. La reacció més extrema seria la malaltia hemolítica del nounat, quan la sang de la mare provoca la ruptura dels eritròcits del fetus.

Per evitar aquest possible rebuig, explica el doctor Muñiz, cal buscar un donant amb el mateix grup sanguini, però "fer-ho des de zero seria una missió impossible, cal un treball prospectiu per trobar-los".

Aquesta tasca de prospecció i captació de nous donants amb fenotips rars treballa en dues línies: per una banda, fa tipatges diaris de grups sanguinis per localitzar-ne de nous i per l'altra, fidelitza els propis malalts que s'han trobat en aquesta situació.

Treball en xarxa

Disposar de sang de gent que no té un grup sanguini d'alta freqüència és vital, per això, les seves donacions es congelen i ells es converteixen en donants en cartera als quals recórrer quan sigui necessari. Actualment, el Banc de Sang de Catalunya té una reserva d'unes 200 bosses congelades.

Catalunya, juntament amb centres de transfusió de Madrid, Galícia i València, han establert una xarxa estatal de grups sanguinis rars que, coordinada per Muñiz, unifica el cens de donants i les existències de sang que hi ha a l'Estat. La col·laboració per trobar grups sanguinis poc freqüents, però, s'estén més enllà de la Península i, des de l'octubre del 2009, el grup forma part, al seu torn, del Panell Internacional de l'Organització Mundial de la Salut. El banc català és l'interlocutor de la xarxa estatal davant aquest ens de l'OMS que, des del Bristol, connecta les bases de dades de 60 centres de 26 països i té censats uns 5.000 donants.

"Per formar-ne part has de demostrar que tens alguna cosa per aportar: has d'acreditar que no només gaudiràs del seu cens, sinó que els ajudaràs a resoldre problemes proveint altres bancs de sang quan ho necessitin", declara Muñiz, que explica que han enviat sang a la Gran Bretanya i Israel, per exemple.

La tramesa, subratlla, és ràpida. "Quan s'atén la demanada de l'OMS, és preferible enviar una unitat líquida, que pot durar fins a 35 dies, però també es poden enviar les reserves congelades que tenim en estoc", concreta. Segons el procés de congelació i descongelació, aquesta reserva congelada s'ha de transfondre en un termini que pot anar de les 24 hores als 7 dies.

Un dels darrers enviaments fets des del Banc de Sang i Teixits de Catalunya va anar a parar a Suècia. Era sang del tipus Diego B negatiu -un grup característic de Llatinoamèrica- donada per una dona d'origen peruà resident a Tarragona i va ser transfosa a una embarassada equatoriana que viu a Estocolm.

I és que, explica l'hematòleg, els grups sanguinis van lligats a les característiques ètniques. "La immigració ens ha portat a noves situacions, hem detectat nous grups que tenen presència als seus països però que són rars en el nostre context, per això un dels nostres esforços és acostar-nos-hi per convertir-los en donants", diu i concreta que és alhora un repte, però també una possibilitat per ampliar el cens.