A vegades el cos ens diu coses de maneres estranyes i -espero no sonar gaire hippie- immensament simbòliques. El vaginisme n'és una de molt evident.
En algunes dones la vagina, literalment, es tanca. No deixa entrar res. La penetració és impossible. Hi ha diversos graus, però moltes vegades no deixa entrar ni el penis, ni un dit, ni un tampó, ni res. Aquesta contracció de la vagina és involuntària, o sigui, aparentment no té res a veure amb les ganes de la relació sexual i la penetració. El vaginisme no exclou el desig ni el plaer sexual. Simplement, la vagina va per lliure i decideix tancar-se: allà no hi ha d'entrar res.
En les dones que pateixen vaginisme hi ha bases comunes: una educació molt religiosa o molt rígida, on el sexe era una cosa bruta o molt dolenta; una por molt intensa a l'embaràs o a perdre la virginitat; experiències sexuals traumàtiques, com ara una violació; pors diverses relacionades amb la penetració i amb la sexualitat en general... És quan aquests aspectes -que són molt importants i pesen sobre la dona- no s'han treballat, que el cos pot decidir tancar-se i impedir la penetració. És freqüent: passa aproximadament a un deu per cent de la població femenina.
D'acord, i què hi podem fer? En primer lloc, no fer cas dels comentaris tipus «tu relaxa't i ja veuràs com entrarà». Són comentaris benintencionats però absolutament contraproduents, perquè aquesta contracció de la vagina no té res a veure amb relaxar-se. Recordem que és involuntària. Treballa a un altre nivell. Ja en tenim prou amb el vaginisme com per a sobre pensar-nos que és culpa nostra perquè no ens sabem relaxar. Estem parlant d'una altra cosa: d'una contracció important i inconscient que no podem controlar directament. En el cas del vaginisme, sense cap dubte, necessitem ajuda professional. Hem de buscar un bon terapeuta que ens ajudi a treballar el que hi ha al darrere, les pors que fan que la nostra vagina hagi decidit tancar-se. Això no vol dir necessàriament passar-se quinze anys estirats en un sofà parlant de la nostra mare. Es tracta només de mirar les coses com són, desfer mites i pors i malentesos, tenir una visió més realista sobre nosaltres mateixes i sobre la nostra sexualitat. Generalment el vaginisme, si es tracta bé, té molt bon pronòstic i es pot arreglar en pocs mesos. El sexòleg segurament us recomanarà combinar el tractament amb sessions de fisioteràpia perquè treballar a nivell mental i a nivell muscular, paral·lelament, és molt efectiu.
La majoria de les dones que tenen vaginisme tarden molts anys a consultar-ho amb un professional. Per una banda hi ha les pors i vergonyes típiques de tot allò relacionat amb la sexualitat i, per l'altra, que aquesta disfunció no exclou una vida sexual satisfactòria -recordem que no tot queda en el coit i que hi ha milers de maneres, fins i tot més efectives, de gaudir de les relacions sexuals. Moltes dones que tenen aquest problema ho consulten quan necessiten la penetració perquè desitgen un fill. D'altres, en canvi, ho viuen amb molta angoixa. Sigui com sigui, val la pena consultar-ho, perquè els resultats són ràpids i bons.
Al vostre servei! Bon estiu i relax&love.
