Un equip multidisciplinari de l'hospital Trueta ha realitzat amb èxit una intervenció pionera a l'Estat. El pacient, de 47 anys, tenia un tumor inextirpable al pàncrees que ja li havien intentat operar abans sense èxit en un altre centre. El tumor li afectava el tronc celíac, l'artèria que porta la sang al fetge, l'estómac i la melsa. L'èxit de l'operació rau en què, prèviament, el pacient s'ha sotmès a un tractament de quimioteràpia i radioteràpia que li ha reduït el tumor. A més, s'ha aconseguit taponar el tronc celíac per tal que la sang arribi als òrgans a través d'altres artèries. Això ha permès extirpar completament el tumor. El pacient va estar ingressat només cinc dies i ja fa vida normal.

Els tumors de pàncrees són dels més agressius que hi ha. Quan es diagnostiquen, només un 10% es poden operar i, d'aquests, passat cinc anys només estan vius el 15% dels pacients operats.

El pàncrees està situat en una cruïlla molt important on conflueixen venes i artèries que comuniquen amb òrgans vitals com el fetge, l'estómac o la melsa. Per això, els tumors que apareixen al pàncrees ràpidament envaeixen aquestes estructures vitals i són molt difícils d'extirpar.

L'Alberto Márquez, un figuerenc de 47 anys, va saber fa un any que tenia un tumor al pàncrees. Primer el van intentar operar a un altre centre però no van poder-li extirpar perquè el tumor afectava ja el tronc celíac, que és l'artèria més important de l'abdomen i que porta la sang al fetge, l'estomac i la melsa. Quan va arribar a l'hospital Josep Trueta la seva esperança de vida era només de sis mesos.

Del cas de l'Alberto se n'ha fet càrrec un equip multidisciplinari format per cirurgians, oncòlegs radioteràpics, oncòlegs mèdics i radiòlegs vasculars. "La cirurgia no ha millorat els resultats de curació en els darrers 15 anys, per això cal treballar junts i coordinadament des d'un comitè d'experts que prengui les decisions conjuntament i dissenyi una estratègia", defensa el doctor Joan Figueras, el cirurgià que ha operat l'Alberto.

Aquest equip va decidir, primer, intentar reduir la mida del tumor del pacient a través de tractaments de quimioteràpia i radioteràpia. Aquest tractament va començar el novembre passat i va donar bons resultats. "Es tractava d'un pacient amb bon estat general de salut i se li va oferir aquest tractament, que va donar bons resultats i va estabilitzar la malaltia", ha explicat la doctora Carmen Auñón, oncòloga radioteràpica.

A continuació, l'estratègia dissenyada per l'equip mèdic passava per "tapar" el tronc celíac (del que surten les artèries que van a l'estómac, el fetge i la melsa) per tal de produir una hipertròfia en aquestes artèries i fer que la sang arribi als òrgans a través d'una circulació alternativa. Això va fer que l'equip de cirurgia pogués extirpar el tumor sencer sense danyar cap òrgan vital.

Cinc dies d'hospitalització i vida normal

A l'Alberto Márquez el van operar el 15 de juny i només va estar ingressat cinc dies. Ara, ni un mes després, reconeix que fa vida normal, que menja de tot, que es troba molt bé i s'ha pogut reincorporar a la feina. A més, no ha de seguir cap tractament. "Si no m'haguessin operat estaria mort, em van dir que no arribaria als 50 anys i cada vegada que em visitaven em retallaven l'esperança de vida fins que vaig arribar al Trueta i sóc testimoni de que continuo viu", ha manifestat.

L'Alberto reconeix que està profundament agraït a l'equip mèdic que l'ha tractat i ha destacat que aquesta operació no li volien fer enlloc més ni de l'estat espanyol ni de l'estranger. "A vegades no som conscients que just al costat de casa tenim metges d'aquest nivell", ha reivindicat.

Una esperança per als malalts de càncer de pàncrees

El cas de l'Alberto Márquez obre una finestra a l'esperança dels malalts de càncer de pàncrees, un dels més agressius i amb una mortalitat més alta. El cirurgià Joan Figueras ha subratllat que el camí a seguir és el del treball coordinat entre els diferents especialistes.

Segons Figueras, ara només es poden operar el 10% dels càncers de pàncrees i, dels pacients operats, només el 15% sobreviu passats cinc anys. Ara, amb aquesta via de tractament, espera poder arribar a una supervivència del 35%.

"Aquest cas ens obre noves esperances per als malalts que d'entrada no són extirpables, s'ha demostrat que si es fa un tractament complementari disminueix el tumor, millora pronòstic i es pot extirpar", ha detallat. Figueras recorda que, en el cas del tumor de pàncrees, l'únic tractament que garanteix la supervivència del pacient més enllà dels cinc anys és l'extirpació.

Tot i l'èxit de la intervenció, Figueras reconeix que el càncer és "imprevisible" i que no poden saber si el tumor -tot i haver-lo extirpat completament- es tornarà a reproduir.