A consulta veiem persones que tenen una vida sexual rica, plena, variada, àmplia i alliberada però que, no saben ben bé per què, no acaba de funcionar. Generalment són homes o dones que no tenen parella però que no tenen cap problema per trobar parelles sexuals esporàdiques. Es fiquen al llit amb qui volen i quan volen i duen a terme totes les pràctiques sexuals que els vénen de gust. Aleshores, què els passa?
Poder-nos ficar al llit amb qui volem i quan volem està molt bé; hem hagut de treballar molt per arribar fins aquí. Queden reductes on encara es fan judicis morals sobre la llibertat sexual, és cert -i segurament aquests judicis pesen més a sobre la dona- però estarem d'acord si diem que, en general, a aquestes altures cadascú pot fer el que vulgui amb la seva vida sexual.
Cadascú pot fer el que vulgui amb la seva vida sexual: la idea està molt bé. La llibertat per escollir què volem i com ho volem és sensacional. Però hem comès un error gravíssim -i que ens porta problemes- que és confondre la llibertat sexual amb la frivolitat. Però deixeu-me explicar bé, perquè sé que corro el perill de semblar una tieta reprimida.
La llibertat sexual parla de ficar-nos al llit amb qui vulguem i en el marc que ens vingui de gust. Sexe dintre el matrimoni seria l'opció més tradicional i després podem tenir sexe dins d'una parella de fet, dins d'una parella sense cap lligam legal, dins d'una parella sense convivència, sexe entre amants, sexe entre amics, sexe amb coneguts o amb desconeguts. Sexe amb una persona, amb dues o amb tres; sexe amb persones del mateix sexe o del sexe contrari. Sexe de la manera que ens vingui de gust. Tot això és correcte. Però, atenció! Ens ha de venir de gust. Hi ha d'haver quelcom que ens cridi a fer això. Per decidir una cosa lliurement, primer l'hem de voler. L'hem de desitjar. El problema que veiem actualment és que hi ha la inèrcia de tenir unes relacions sexuals molt superficials. Les relacions sexuals superficials -frívoles, per entendre'ns- estan molt bé. No tenen pas cap problema en si mateixes i moltes vegades les podem desitjar i disfrutar. El problema és entendre que el sexe és sempre això. I el sexe, en realitat, pot ser molt més. És com si ens poguéssim relacionar sexualment a molts nivells, des del més superficial fins al més profund, passant per tots els punts intermedis, però els haguéssim oblidat tots excepte el primer. Segons el moment en què estem, podem desitjar una cosa o una altra. I a més a més, en general, cadascú de nosaltres necessitem una cosa diferent. Hi ha persones que viuen el sexe d'una manera molt primària.
En canvi hi ha persones que necessiten un vincle més profund. I quan una persona que necessita un vincle profund segueix les conductes sexuals que marca el moment apareixen els problemes, que poden anar des de la sensació d'una vaga insatisfacció fins a la dificultat per tenir ereccions o per tenir orgasmes. Per què un home que té les dones que vol -i que estan totes boníssimes, en paraules masculines- no disfruta o fins i tot té problemes per mantenir l'erecció? Per què una dona alliberada que quan surt s'emporta a casa l'home que li agrada més en el fons se sent malament i no acaba de disfrutar com disfruten les seves amigues? Simplement, perquè no necessiten això. Perquè s'han cregut aquesta revolució sexual mal entesa i estan fent una cosa que en fons no va amb ells. Ells necessiten un vincle més profund.
Vull repetir una idea important, perquè això que dic es pot entendre malament: si és el que desitgem, les relacions sexuals superficials, frívoles, primàries, estan bé. No sempre ha de ser tot tan profund i tan carregat. Al seu nivell, i si sabem el que són en la justa mesura, poden ser molt satisfactòries. Però ens hem d'assegurar, de veritat de la bona, que són el que volem. Perquè si no, pot ser que ens pensem que estem vivint una vida sexual espectacular -de matinada i barrejada amb gintònics i música sexy- i que en realitat no ho sigui tant. I pot ser que en realitat, de veritat de la bona, desitgem una persona que ens agradi molt i que hi encaixem molt bé i que ens desperti allò que en el fons en el fons necessitem.
Com sempre, es tracta de saber qui som i què necessitem cadascú de nosaltres, com a éssers únics i exclusius que som, sense empassar-nos el que se suposa que hem de voler. Quan podem tancar els ulls i dir-nos això... feu-ho, feu-ho, i després m'ho expliqueu!
Espero que sobreviviu a la calor i bon cap de setmana.
