Quan es tracta de millorar la nostra salut és important saber que hem de diferenciar entre conceptes com natació esportiva, activitats en el medi aquàtic o la natació adaptada i terapèutica. Entre els que més es poden beneficiar de les activitats a l'aigua hi ha la gent gran i les persones amb alguna discapacitat.

Segons explica Esperança Pericet, membre de l'Associació Espanyola de Tècnics de Natació (AETN), cal tenir sempre en compte que la natació "no és la solució a tots els problemes sinó que cal informar-se sobre l'activitat aquàtica que més ens convé en funció de les nostres capacitats, malalties o objectius individuals.

Per realitzar natació esportiva, no de competició, és recomanable apuntar-se a classes en què aprendre o millorar la tècnica de natació en algun dels quatre estils de natació (papallona, ??esquena, braça i crol) i depurar la tècnica per poder practicar sense riscos aquest esport.

La natació adaptada suposa modificar els continguts de la natació esportiva per convertir-la en accessible i útil per a diferents tipus de població com embarassades o persones amb discapacitat.

Finalment, dins de les activitats aquàtiques hi ha una gran varietat de possibilitats, a més de 'aquafitness' o 'aquagym', que van apareixent segons les noves tendències en el món del 'fitness' com el 'Aquapilates' (pilates en l'aigua) o el 'Ai txi' (tai-txi a la piscina).

Les característiques d'aquest medi aquàtic són les que promouen els beneficis derivats de la pràctica d'aquestes activitats aquàtiques. A continuació Esperança Pericet, entrenadora i tècnic esportiu d'activitats aquàtiques al Club Fidias de Natació de Còrdova, ens descriu aquestes característiques i els seus beneficis:

1.- Hipogravidesa:

És el descens de la incidència de la força de la gravetat sobre el cos que es troba submergit. La hipogravidesa ens permet realitzar salts o curses i disminuir l'impacte sobre les articulacions que existiria en el medi terrestre.

"Els grans poden realitzar activitats que els serien desaconsellables o d'alt risc en el medi terrestre. També és d'ajuda per als atletes en rehabilitació ja que enforteix la musculatura i l'articulació i afavoreix una reincorporació més ràpida a l'activitat esportiva", assenyala Pericet .

Es poden executar exercicis de més alta intensitat per aquest menor impacte i es produeix un fenomen de relaxació muscular que permet l'articulació realitzar moviments sense dolor ni molèsties.

"A més, la motricitat és diferent, en un inici la necessitat de contrarestar el canvi a un mitjà nou porta al cervell a haver de coordinar la informació nova procedent del medi i reaprendre a caminar, col·locar-nos i treballar així la psicomotricitat", apunta Pericet, que afegeix que majors i persones amb discapacitat que tinguin problemes de mobilitat tenen una pitjor motricitat i aquesta reorganització propioceptiva a l'aigua permet que millori el seu equilibri i mobilitat fora d'ella.

2.- Pressió hidrostàtica:

És la pressió que exerceix l'aigua sobre un cos immers en ella. "Hi ha qui nota la pressió al pit o que no respira bé, al principi molesta però la persona s'acostuma", exposa l'entrenadora. L'adaptació a l'aigua porta a una millora dels músculs respiratoris i augmenta la capacitat ventilatòria. Facilita l'estabilitat del cos i ens manté en posició.

Encara que a molta gent gran l'aigua els proporciona seguretat en comparació amb el medi terrestre, altres a causa dels canvis psicomotrius poden sentir l'efecte contrari en tenir la sensació de no controlar bé el seu cos.

"En aquests casos aquestes persones han d'aprendre quins músculs contraure i relaxar i com situar el cap, però després la majoria d'ells se senten més vius i gaudeixen aprenent en el nou mitjà", assenyala l'especialista en Ciències de l'Activitat Física i l' Esport.

La pressió hidrostàtica també ajuda a l'estabilització de les articulacions inestables ja que en anar reajustant mitjançant el treball propioceptiu ajuda a recuperar certes lesions com esquinços de turmell o treballar la musculatura del genoll.

Millora a més la circulació sanguínia en fomentar que els músculs pressionin sobre les venes i facilitin el retorn venós, el que millora la circulació sanguínia. Així, més sang i més oxigen als teixits promouen una millor recuperació dels esportistes després de l'exercici intens.

També disminueix la freqüència cardíaca de manera que les persones amb lesions cardíaques prèvies poden fer exercicis sense sobrepassar la freqüència cardíaca per a l'activitat física.

3.- Resistència a l'aigua:

Aquesta característica intervé mitjançant la força de fricció i la de flotació que influeixen en els nedadors i que contribueixen al desenvolupament d'una major força muscular. Així, durant els exercicis de 'aquagym' o 'aquafitness' es treballa la resistència i tonificació muscular, com més ràpids són els moviments i més onatge i turbulències en l'aigua es produeixen més resistència exerceix l'aigua sobre el nostre cos al moure'ns.

Aquesta resistència és homogènia en totes les parts del cos i es treballa amb la mateixa intensitat i el treball físic resulta més equilibrat. "Però això ha de ser guiat per un professional i estar dins d'un treball programat no realitzar-se de forma individual perquè els resultats poden no ser els esperats", assenyala l'entrenadora.

La força de flotació converteix en diferent el treball de la musculatura, en la qual l'aigua assisteix al moviment o li presenta resistència i amb això fa que treballi més. Així, actua de diferent manera si el moviment és, segons l'exercici en si, cap amunt o cap avall.

"Tot això ho té en compte el professional en el disseny d'una sessió d'activitat física a l'aigua, evitant que no s'esgoti el múscul i que no es produeixin molèsties, dolor ni lesions", conclou Pericet.