La Marga busca proves, com si fos una detectiu. Sap que la seva parella l'enganya i busca proves. Constantment. Calcula els minuts de desplaçament del seu home de la feina a casa i ho té clar: segur que ha fet una cervesa amb una dona. A més a més, últimament sempre està connectat al Whatsapp. El seu home l'enganya. Només necessita trobar més pistes per confirmar-ho.

El problema és que, com que la gelosia de la Marga és patològica, les pistes les trobarà. Perquè si mirem una cosa amb lupa, si hi focalitzem tota la nostra atenció, acabem veient coses estranyes que encaixen amb allò que sospitem. Però segurament encara passarà una altra cosa: com que la Marga començarà a fer-se pesada i a interrogar el seu home i a mostrar-se ofesa per pràcticament tot, és possible que ell li comenci a dir mentides. No pas perquè tingui res per amagar. Només perquè no té ganes de tenir problemes. Això, és clar, per a la Marga serà una prova evident de la infidelitat del seu home. I hauran entrat en el cercle viciós de la gelosia patològica.

Quina diferència hi ha entre la gelosia patològica i la gelosia saludable? És molt simple: en aquesta última, la por és justificada. Quan en una relació apareix una tercera persona, de veritat, aleshores el qui no vol perdre la seva parella pot sentir gelosia, tindrà tota la raó de sentir-la i a més a més serà útil, perquè farà que estigui alerta. Segurament no necessitarà buscar proves; se n'adonarà d'una manera molt evident. La gelosia saludable, a més a més, té molt bon pronòstic perquè dura poc: o bé desapareix aquesta tercera persona o bé la relació s'acaba. És quan la por és injustificada quan apareix la gelosia patològica, que s'enquista i fa patir moltíssim. La persona gelosa no tindria cap motiu per sentir-se així. Però s'hi sent, i molt.

I d'on neix, la gelosia patològica? L'arrel no està mai en el comportament de la parella, està sempre a dintre de qui la sent i està relacionada amb la falta d'autoestima. També té a veure amb una concepció equivocada de l'amor i de les relacions de parella. Si ens pensem que posseïm la nostra parella podem tenir por de perdre-la. Però és que resulta que no la posseïm. La gelosia patològica se supera treballant per millorar l'autoestima i comprenent que la nostra parella és lliure.

No ens curarem mai intentant convèncer-nos que la nostra parella no ens enganyarà. El pensament al qual hem d'arribar és un altre: «la possibilitat que un dia la meva parella m'enganyi existeix, i tant. És una persona lliure, pot fer el que vulgui, i també podria ser que un dia em deixés d'estimar. Però jo sóc una persona prou forta com per suportar-ho. I si un dia no vol estar amb mi, jo tampoc voldré estar amb aquesta persona!».

Aquest és el pensament saludable, l'únic que ens ajuda a no tenir por de perdre la parella. Es tracta d'acceptar la possibilitat de perdre-la. La cosa curiosa és que les parelles que accepten aquesta possibilitat no la solen perdre. Sí, és clar, no som monjos budistes i la possibilitat de perdre la parella no ens agrada i ens pot fer sentir incòmodes. Això és evident. Però podem suportar tenir-ho present i podem ser feliços amb això.

Consell per a les persones geloses: fes la teva vida, treballa per millorar la teva autoestima, sigues feliç i la teva parella també ho serà al teu costat.

Consell per a les persones que tenen una parella gelosa: fes saber a la teva parella que l'estimes, que no tens pensat abandonar-la ni enganyar-la amb ningú. I després, fes la teva vida i sigues feliç! No deixis de fer coses perquè no es molesti. No en tindrà mai prou i aniràs perdent llibertat. Li has de fer saber que l'estimes com a ningú, i tant. I després has de defensar la teva llibertat amb dents i ungles.

La gelosia no té res a veure amb l'amor, té a veure amb el control. És una de les pitjors coses que poden passar en una parella i si no se soluciona estarà pràcticament condemnada al fracàs.

La bona notícia és que es pot superar. Molts ànims i relax&love.