Els pacients gironins puntuen els centres d'atenció primària i els hospitals de la regió sanitària de Girona amb un notable però en valoren negativament aspectes com la manca de puntualitat per accedir a la consulta del CAP, el temps a la llista d'espera o el menjar que els serveixen quan estan ingressats. Segons els resultats del Pla d'Enquestes de Satisfacció (Plaensa) 2015 que ha publicat recentment el Servei Català de la Salut, els usuaris de Girona posen una nota global de 8,08 a l'atenció primària mentre que cap hospital gironí té una nota inferior a 8.

Aquest estudi avalua de manera periòdica la qualitat dels serveis que s'ofereixen a la sanitat pública i el grau de satisfacció dels seus usuaris tenint en compte qüestions com els canals usats per aconseguir visita, el temps que els dedica el personal sanitari i la informació que els dóna, la tranquil·litat per descansar a les nits o, fins i tot, la sensació d'estar en bones mans.

En el cas de l'atenció primària, els centres gironins són dels que obtenen la nota més alta, per sobre de la mitjana catalana, que és de 7,94. Entre els aspectes més ben valorats hi ha la possibilitat de sol·licitar la visita per internet (99,3%), la neteja del CAP (96,6%) o el tracte del personal mèdic i d'infermeria (95%). Per altra banda, però, destaquen com a punts més febles de l'atenció primària gironina la puntualitat per entrar a la consulta (63,9%), la facilitat pel dia de visita (76,7%) o l'atenció rebuda al CAP quan s'hi va per un problema urgent (77,6%). Gairebé nou de cada deu usuaris atesos a la regió sanitària tornaria al mateix centre.

Els pacients ingressats

Pel que fa als hospitals, l'enquesta del CatSalut es centra en l'opinió de les persones que han estat hospitalitzades com a mínim dues nits en un centre del sistema públic. A la regió sanitària de Girona, l'equipament amb una valoració més baixa és l'hospital Josep Trueta, amb un 8,16, mentre que el que obtè un millor resultat en el grau de satisfacció global és l'hospital d'Olot, amb un 8,91. A més, gairebé el 99% dels usuaris de l'ICO repetirien l'experiència i el 90% tornaria als hospitals de Campdevànol i al Trueta, els tres centres amb més fidelitat dels seus usuaris.

Entre els elements que més valoren els pacients dels hospitals gironins hi ha el tracte personal de metges i infermers -en alguns casos, com l'ICO, arriba al 100% de satisfacció-; la informació rebuda sobre el funcionament de l'hospital o les explicaicons donades als familiars i al mateix pacient en marxar del centre.

En l'apartat de notes negatives hi ha el temps a la llista d'espera -entre les notes més baixes hi ha l'hospital de Blanes (53,6%), el Santa Caterina (61,1%) i el de Figueres (68,2%)- i el menjar que els van servir durant l'hospitalització. En aquest apartat, l'índex de satisfacció més baix és a l'hospital Sant Jaume de Calella (50%), seguit de l'ICO (57,5%) i el de Blanes (60,8%).

Els catalans puntuen l'assistència amb un 6,83 sobre 10

Els catalans valoren amb un 6,83 sobre deu l'assistència sanitària, segons es desprèn del Baròmetre Sanitari de Catalunya elaborat pel CatSalut i el CEO, que anualment recull la valoració de la població (tant de la població usuària com de la no usuària). L'11,8% dels enquestats considera que l'assistència sanitària és «molt bona» i un 40,5%, «bona»; mentre que el 32% la valoren com a «normal». Pel que fa als serveis sanitaris, el més ben valorat és el de l'atenció primària (amb un un 7,16 sobre 10), seguit de l'atenció hospitalària (amb un 6,9 sobre 10), l'atenció especialitzada (6,71) i les urgències (6,01).

Un 69,1% dels enquestats declara utilitzar habitualment el servei sanitari públic; un 10,7% fa ús habitual del servei privat, i un 20,1% va tant al públic com al privat, depenent d'aspectes com la gravetat de la malaltia i el temps d'espera.

Val a dir que un 57,3% de tota la població enquestada es decantaria per a un centre de titularitat pública en cas de malaltia greu, mentre un 21,9% optaria per un centre privat. Fins i tot entre les persones que disposen d'una assegurança mèdica hi ha una proporció major dels que manifesten que, en aquest cas, triarien un centre públic.