La incidència del càncer a Espanya ha augmentat més del previst, ja que el 2015 es van registrar 247.771 nous casos, el que suposa que s'han sobrepassat en més de mil les estimacions fetes per al 2020, basades en el creixement demogràfic.

Són algunes de les dades oferts a l'avantsala del Dia Mundial del Càncer, el 4 de febrer, per part de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) en una roda de premsa, en la qual s'ha justificat aquest augment per l'envelliment de la població (els habitants viuen més i neixen menys), a més d'altres factors de risc com tabac, alcohol, obesitat i sedentarisme.

Aquests últims són, segons Miguel Martín, president de SEOM i cap de servei d'Oncologia Mèdica de l'Gregorio Marañón de Madrid, "els quatre genets de l'apocalipsi del càncer", i aquests factors influeixen en gran mesura en que es diagnostiquessin més casos de càncer en homes que en dones: 148.827 en homes i 98.944 en dones.

En ells hi ha més incidència de tabaquisme i alcoholisme, i a més influeixen per a l'aparició del càncer causes genètiques, biològiques i d'hàbits de vida.

Hi ha altres causes que afavoreixen la malaltia en els dos sexes i que es podrien evitar, com les infeccions víriques (virus de l'hepatitis C o el papil·loma virus).

Les estimacions de la SEOM pel que fa a la incidència del càncer per al 2020 es van realitzar fa vuit o deu anys, de manera que en l'envelliment de la població ha pogut influir el que en aquests moments hi hagués més immigrants a Espanya.

Segons Martín, hi ha hagut una "fugida" de població immigrant davant la crisi econòmica i cal tenir en compte que en general és més jove que l'espanyola.

L'augment en el risc de desenvolupar un tumor, associat a l'edat, creix exponencialment en l'interval dels 55 als 59 anys, sobretot en homes.

Els càncers més diagnosticats

Els tipus de càncer més diagnosticats el 2015, sumant tots dos sexes, van ser colorectal (41.441 casos), pròstata (33.370), pulmó 28.347), mama (27.747) i bufeta (21.093).

"La situació actual a Espanya és tal que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà un càncer d'algun tipus al llarg de la seva vida", segons Martín, qui ha insistit que això no vol dir que morin del càncer.

Les xifres de supervivència dels pacients amb càncer (una mitjana d'un 53% als cinc anys) també han millorat, tot i que aquesta millora es deu, fonamentalment, als progressos obtinguts en alguns tumors com mama o còlon, ja que en altres càncers els percentatges són més baixos.

La mortalitat per càncer en l'any 2014 a Espanya va ser de 106.039 morts (65.019 homes i 41.020 dones), i els tumors responsables del major nombre de morts van ser el de pulmó (21.220) i el colorectal (15.449), seguits a una gran distància del de pàncrees (6.278), mama (6.213) i pròstata (5.855).

El càncer, en alguns segments d'edat, s'ha convertit en la primera causa de mort en retrocedir la mortalitat per malalties cardiovasculars.

Però els especialistes insisteixen en una dada d'enorme transcendència. Un terç dels càncers podrien evitar: "Hi ha gent que pensa que el càncer és un atzar i és inevitable i al que li toca li toca, però això no és cert perquè quan es redueixen els factors de risc es redueixen els càncers associats al mateix", segons Martín.

La clau està en els hàbits de vida saludables, com fer exercici de forma regular, reduir al mínim l'alcohol, no fumar i evitar l'obesitat.

Menys càncer suposaria a més, segons l'expert, menys problemes econòmics, perquè tractar-lo "és molt car a nivell d'estada hospitalària" -el càncer va ser la tercera causa d'ingressos en 2015 (en total van ser tres milions i mig) i les teràpies són llargues .

Els espanyols tenen accés a tots els tractaments eficaços per ara, segons Martín, que ha mostrat no obstant això la seva por que això "no es pugui mantenir en el futur" perquè les teràpies cada vegada són "més costoses" i el Sistema Nacional de Salut necessita un canvi ja "perquè sigui menys rígid i burocratitzat.

Caldria, en la seva opinió, obrir un debat sobre els beneficis, "a vegades exagerats" dels medicaments per tractar el càncer, en el qual haurien de participar l'Administració, la indústria farmacèutica, els pacients i els oncòlegs per arribar a un consens i veure com es pot arreglar el problema.