El peix constitueix una font fonamental de nutrients pel que es considera un aliment indispensable en l'alimentació, fins al punt que s'aconsella menjar-ne de tres a cinc vegades per setmana. Mentre que als països escandinaus s'ha hagut d'obligar la població a limitar la seva ingesta, "a Espanya es consumeix de manera raonable, tot i que cal seguir estimulant el seu consum", comenta el doctor José Manuel García Almeida, cap del servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Quirónsalud de Màlaga.
L'especialista explica que es tracta d'un aliment "molt nutritiu" perquè aporta dos constituents fonamentals per a la nutrició. "Les proteïnes necessàries per rebre salut, nodrir-nos i formar el nostre cos i un cúmul de vitamines i minerals essencials com la vitamina D, el calci, el fòsfor, i l'Omega 3, que necessitem per als nostres ossos, per defensar-nos", explica.
La classificació nutricional dels peixos, més enllà de si és blau o és blanc, s'estableix per la composició del greix. Aquesta no és dolenta perquè aporta energia i perquè es tracta de greix poliinsaturat en Omega 3. De fet, el peix té menys greix que la carn. En el cas del peix blau hi ha més quantitat de greixos saludables, riques en aquests àcids grassos Omega 3, "protectors de la salut", postil·la García Almeida. Així, els peixos blaus, com el seitó, la sardina, la tonyina o el salmó, per exemple, tenen un major contingut en energia i una major proporció en greix, en concret més del 30% de greix saludable.
En el cas del peix blanc, es manté la base de proteïnes, és a dir, és la mateixa que hi ha als peixos blaus, tot i que hi ha una menor quantitat de greix, de manera que no hi ha tanta quantitat d'Omega 3 i, com en el cas del peix blau, la que té és també positiva. Són peixos blancs el lluç, el llucet, el llobarro, el llenguado o l'orada, per exemple.
"L'avantatge del peix en general és que és un aliment proteic, amb molt poca quantitat greix i, enfront de la carn, és més nutritiu pel que fa a proteïnes i comporta un menor risc de sobrealimentar al nen amb greix per exemple. La carn gairebé sempre té un 30% de greix mentre que el peix blanc un 10% ", subratlla.
Quan convé menjar un peix o un altre?
En les etapes fonamentals, com en la infància o en la tercera edat, és quan més proteïna es necessita i menys quantitat de greix. Per això, apunta a un consum gairebé diari de peix. A més, precisa que en la infància es recomana introduir primer el peix blanc, recomanant especialment el llenguado com a primer peix a oferir als nadons, i ja a partir de l'any donar-los del blau.
Al llarg del desenvolupament és interessant que una de les vegades que es consumeixi sigui peix blau. Al seu torn, ressalta que ja en etapes més crítiques, com en l'ancià fràgil, l'Omega 3 és un antiinflamatori natural i pot tenir un paper "important" al cor per això, advoca per un consum habitual entre aquest segment de població front a les malalties degeneratives.
"Associa a un menor risc d'emmalaltir i en la salut de la tercera edat és força important. Així mateix convé menjar peix en les situacions de malaltia. Molts dels nostres consells nutricionals estan enfocats en el consum de peix en malalts de càncer, per exemple, que mengin peix blau perquè tinguin un alt contingut de proteïnes i es rebaixi la situació d'inflamació del cos", afegeix García Almeida.
La importància de la varietat
García Almeida també fa referència a les embarassades, assenyalant que convé limitar el consum de peix blau, però sense evitar-ho de manera absoluta. Aquí entra el conflicte amb els metalls pesants com el mercuri. "Aquest és proporcional a la longevitat del peix. Per exemple, els que més pesen són els que més consumeixen metalls pesats perquè són els que més acumulen, els més grans", afegeix.
Igualment, esmenta la recent polèmica suscitada amb el panga i li resta importància pel seu "alt" valor proteic. "Sobre com es cria caldrà fixar-se també en què es fa amb el pollastre industrial. Quan s'autoritza per al consum humà és perquè s'ha analitzat prou i perquè no hi ha perill per a la salut", argumenta l'expert.
Finalment, incideix en la importància de variar de tipus de peix cada vegada que es consumeix. "No només consumir un sol tipus, sinó anar variant. És ser prudent en el consum perquè en temes de nutrició sempre hi ha alternatives", destaca. Per exemple, comenta que amb la celiaquia es busquen equivalents, i el peix com a aliment proteic adquireix un paper important.
A més, ressalta que una persona que és al·lèrgica el pot substituir per altres aliments com llenties amb arròs o ous. Entre tots els peixos a consumir, sembla el "súper peix" vindria a ser el blau i petit, com la sardina o el seitó. "Jo els dic els 'súper peixos' perquè ens els mengem amb espines, de manera que en un sol àpat aconseguim el calci i el fòsfor que necessitem al dia. Amb tres o quatre sardines que mengem aconseguim greix saludable, minerals, calci i fòsfor. Sens dubte els petits i blaus", sentencia.
