Avui dia ja es pot dir que no són per sempre, encara que la seva costosa i lenta eliminació amb làser dependrà de factors com els colors, les tintes o la dimensió. No obstant això, fer-se un tatuatge requereix meditar-ho amb calma perquè pot implicar conseqüències amb les quals un no s'esperava.

Per exemple, qui ha triat decorar-se així el cos no pot donar sang fins a entre 6 i 12 mesos després de fer-ho per descartar malalties o risc d'infecció sanguínia, la qual cosa es denomina període de finestra o de latència, comenta a Efe el doctor Dionís Muñoz, dermatòleg i membre de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

Les contraindicacions amb l'epidural és un tema controvertit i alguns anestesistes segueixen rebutjant aplicar-la en una zona tatuada davant la possibilitat que el pigment pugui introduir-se en el sistema nerviós central. Però alguna cosa "tan senzill" com practicar una incisió d'1 a 2 mil·límetres a la zona per on passa l'agulla de l'anestèsia ho evitaria, destaca Muñoz.

Igualment discutible és la incompatibilitat entre estar tatuat i fer-se una ressonància magnètica, un temor basat que les propietats ferromagnètiques d'algunes sals metàl·liques presents en la tinta podria provocar l'escalfament dels teixits, generant dolor, coïssor, inflamació o fins i tot cremades en la pell.

No obstant això, les tintes actuals, a força de compostos azoics sintètics, no solen contenir aquestes sals, tranquil·litza el doctor. "En l'actualitat no existeix cap raó que contraindiqui realitzar de forma segura aquesta tècnica diagnòstica. En tot cas, l'ocupació preventiva de comprimides fredes aplicades a la zona a explorar evitaria qualsevol efecte advers", afegeix.

Un home tatuant-se el braç. Arxiu.

No succeeix el mateix amb la micropigmentació o maquillatge permanent, en la qual sí que s'usen tintes amb sals metàl·liques com l'oxido de ferro o el diòxid de titani, per la qual cosa abans de sotmetre's a una ressonància, caldria refredar o protegir la zona, que habitualment són els llavis, les celles, els ulls o les arèoles mamàries.

Els qui es tatuen s'exposen també a la possibilitat, encara que no freqüent, de poder generar una intolerància als pigments, especialment roent -el negre és el més segur-, a causa de la interacció continuada de la tinta amb els fluids corporals i/o l'exposició al sol, i que pot aparèixer fins i tot anys després d'haver-li-ho fet.

I si volen evitar el risc d'infecció, hauran de triar bé el professional que li imprimirà el seu disseny favorit i acudir a estudis homologats. Optar per cases particulars o centres sense control sanitari dispara la possibilitat d'un contagi indesitjat que pot arribar a precisar fins i tot un tractament antibiòtic durant diversos mesos.

La opinió dels dermatòlegs

En tot cas, serà millor que s'abstinguin els que pateixin psoriasis, siguin atòpics, al·lèrgics o tinguin alguna malaltia crònica de la pell.

Amb la mateixa cura han d'anar els penedits per esborrar-se el dibuix del qual ja s'han cansat: el làser utilitzat, anomenat Q-Switched, és potencialment "molt més perillós" que uns altres i pot generar cicatrius "importants i irreversibles sobre la pell".

Per aquest motiu Muñoz recomani "destatuarse" per un dermatòleg i mantenir-se allunyats del "reclam low cost", ja que "l'escassa preparació de l'operador juntament amb una deficient tecnologia constitueixen una combinació altament perillosa".

Un altre avís per al grup de retractats: el negre, el blau fosc i el vermell són els colors més fàcils d'eliminar, al contrari dels grocs, els verds i especialment el blau turquesa, que són els més difícils.

Esborrar un tatuatge és molt més lent que fer-ho, ja que exigeix entre 5 i 15 sessions, depenent del color i la grossor de la capa de tinta, i entre una i la següent cal esperar un període d'entre 6 i 8 setmanes, la qual cosa pot allargar el procés entre 1 i 2 anys.

Una alternativa pels més poregosos són els tatuatges temporals, però amaguen un perill per a la salut pública: l'henna negra, l'ús de la qual està prohibit a Espanya i a Europa encara que, adverteix aquesta dermatòloga, encara pot trobar-se en zones turístiques, "sent els nens i adolescents els seus majors usuaris".

Al contrari que la natural, de color marró ataronjat i que no sol implicar problemes d'al·lèrgia, l'henna negra, que s'obté afegint-li uns altres colorants com la p-fenilendiamina o PPD, pot desencadenar reaccions greus i fins i tot sensibilització permanent a aquesta substància, present per exemple en els tints de pèl.

Recentment han aparegut els tatuatges de jagua, un pigment procedent de la maceració de la polpa d'un fruit usat per algunes tribus indígenes de la conca de l'Amazones que no contenen PPD i que, amb un color blavós més semblant als permanents, són l'alternativa pels més previnguts.