Sona el despertador. Són les 6:30h. L'Alba agafa l'aparell, l'apaga i, com el cansament l'ennuvola, segueix estirada. "Si no vas al gimnas per què t'apuntes?", li etziba des de l'altre costat del llit el Blai.

A ella no li agrada el comentari i salta: "Calla!". Silenci. ¡Biiiip! El so de l'iPhone d'ell es fa notar a les 7:45 i tots dos van a esmorzar. L'escena ho resumeix tot. Un al costat de l'altre, sense dirigir-se la mirada (ni tan sols a la tassa de cafè). Romanen absorts amb els mòbils. El silenci, habitual, mana. Abans de sortir de casa, per separat, es fan un petó (a la galta) sense avidesa.

El 22 de setembre va finalitzar oficialment l'estiu, l'època en què més somriures es contemplen, alhora que es produeixen més ruptures. "En gairebé totes les parelles sorgeixen dificultats que, de vegades, no es superen. Passar moltes hores junts és un al·licient per a les relacions sanes. D'alguna manera, és una cosa que han estat desitjant. El problema ve quan no funciona. És llavors, quan en passar mes temps junts, s'evidencia la dificultat per arribar a acords ", comenta Anna Gil Wittke, sexòloga i directora de l'Institut de la Parella a Múrcia i Torrevella.

Gil Wittke, que investiga l'entrellat de les relacions sentimentals des de fa 8 anys, conclou que els enemics de la passió són "l'exigència, l'excés de rutina, la vergonya i els complexos". És clar que a un matrimoni amb fills cal sumar-li un plus d'estrès. "Per això cal que siguin actius en planificar junts. En aquest espai és on pot activar-se el desig sexual, augmentar les relacions i millorar la qualitat", recalca.

Si dues persones es posen d'acord en voler lluitar per encendre de nou la flama, "saber com" és clau. Però, i què més? "Des de la meva experiència clínica, diria que aquells que es coneixen millor poden aconseguir experiències sexuals més satisfactòries integrant no només l'aspecte genital sinó la connexió emocional", argumenta Gil. En altres paraules, l'amistat, l'afecte en públic i l'humor, entre ells, formen part del bon caminar.

Amb l'acostament es genera acceptació sobre els seus diferents gustos. "Sembla ser que els homes, en una relació estable, tendeixen a mantenir un desig espontani. Segons Basson, les dones s'inclinen per un desig reactiu. Caldrà que connectin amb altres factors: la imatge de si mateixes, que se sentin desitjades? ", assenyala l'experta.

Com en la varietat està el gust i no hi ha dues persones iguals, què hi ha de cert en la creença que moltes dones se senten atretes per homes dominants. "A la consulta escolto que parlen d'homes que prenen la iniciativa i que siguin segurs de si mateixos", aclareix. O sigui, "més agraïment, reflexió i escoltar", postil·la Sanz.