21 de febrer de 2018
21.02.2018
Silvia Congost. Psicòloga experta en autoestima i dependencia emocional.

«Enfortint l'autoestima es pot superar la dependència emocional»

21.02.2018 | 12:57
«Enfortint l'autoestima es pot superar la dependència emocional»

Un dels principals problemes que afronten les parelles actualment és la dependència emocional, qüestió que pot acabar creant símptomes depressius o d'ansietat.

Què és la dependència emocional?

La dependència emocional és la incapacitat que sentim a l'hora de tallar una relació, tot i trobar-nos en una situació en la qual no som feliços, en la qual ens estem perdent a nosaltres mateixos o en què hi ha maltractament, sigui psicològic o físic.

Requereix gaire temps deixar enrere aquesta dependència i poder fer front a la realitat?

Amb les eines adequades és més fàcil del que ens imaginem. En el fons sabem que es tracta de relacions que no ens fan feliços i que ens destrueixen, encara que no hàgim trobat la manera de superar-ho.

Com treballen des del centre aquesta qüestió?

Nosaltres ho treballem amb una metodologia que hem creat específicament per enfortir l'autoestima i superar la dependència emocional. Donem a cada persona unes eines perquè amb poques sessions (generalment menys de 10), se sentin cada dia més forts i mereixedors de construir la relació que veritablement desitgen i passar pàgina de les relacions que els estan destruint.

És acceptar aquesta dependència el primer pas per superar-la?

Sens dubte, prendre consciència és el primer pas imprescindible. Si no acceptem que tenim un problema que ens manté atrapats en aquell vincle, no farem res per sortir-ne ni demanarem mai ajuda.

Quins casos de dependència emocional són més comuns?

Els que es donen en la relació de parella. També es poden donar cap a un pare, una mare, un amic o qualsevol altra persona, però el més freqüent és cap a la parella.

Per quins motius es cau en aquesta dependència?

Generalment es dona perquè tenim una autoestima molt baixa i això ens porta a tenir por de no trobar ningú que vulgui estar amb nosaltres. Acabem quedant-nos amb el primer que ens triï. En la majoria de casos, si l'autoconcepte que tenim de nosaltres mateixos és molt negatiu, serem més propensos a quedar atrapats en una relació amb dependència emocional. Per evitar quedar-nos sols, ho tolerarem tot.

El sentiment de ser estimat i acceptat pels altres és una necessitat bàsica de l'ésser humà. Davant d'això, com es pot prevenir el perill de caure en la dependència emocional?

Fent un treball per enfortir l'autoestima, aprendre a estimar-nos i adonar-nos que som importants i valuosos per ser com som, que mereixem estar amb algú que ens accepti i a qui acceptem, que ens faci vibrar, amb qui sumem i a qui desitgem de veritat.

Quins són els símptomes d'aquesta dependència?

La persona ho sabrà perquè hi ha moments en els quals té clar que estaria millor sense aquesta persona, però quan s'ho planteja de veritat sent una por irracional que li fa impossible fer el pas. Ens obsessionem amb l'altre, volent que la relació funcioni, independentment de quin sigui el cost per aconseguir-ho.

Quins problemes pot portar aquesta dependència si no s'hi posa remei?

Acabem emmalaltint, ens sentim cada cop pitjor, ens aïllem, ens afecta a la resta d'àrees perquè no estem bé enlloc, podem perdre oportunitats laborals, estem més distrets, perdem la memòria, insomni, problemes digestius, cutanis, etc.

La dependència emocional és una addicció com ho poden ser les drogues o l'alcohol?

Sí, és exactament igual, sentim una necessitat de l'altre i si intentem tallar la relació, sentim síndrome d'abstinència i hi sol haver recaigudes.

Sembla que la societat cada vegada s'ha tornat més exigent. Repercuteix això en l'autoestima?

Ens fan pensar que quan aconsegueixis una sèrie d'èxits seràs reconegut i aprovat pels altres. La relació de parella és un d'aquests objectius, de manera que quan aquesta es trenca i ens quedem sols en molts casos no podem suportar-ho.

S'hauria de treballar l'autoestima des que som petits?

Hi ha escoles que comencen a tocar una mica el tema, però no n'hi ha prou. S'hauria de tractar com a assignatura obligatòria!

Creu que la societat hauria de donar més importància a les emocions?

I tant! Si ho féssim, seríem persones més conscients, sabríem escoltar-nos més i interpretar millor el que sentim en cada situació que vivim. I així és com aconseguiríem detectar aquelles vivències que ens fan mal i allunyar-nos-en.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema