Vivim en una societat on la competitivitat està present en tots els àmbits de la vida. A l'escola, a l'equip de futbol o de bàsquet, a casa, entre els germans, a la feina i, fins i tot, a les xarxes socials per aconseguir més likes. Això provoca que els infants es trobin en una constant pressió social per ser els millors. «I què passa quan no ho aconsegueixen? Que apareix la frustració, el desànim i la desil·lusió», explica Laia Fauria, psicòloga d'Arrels.

Des de fa dos anys, aquest centre gironí ofereix a escoles, associacions i en el seu propi centre una extraescolar per treballar l'educació emocional, destinada a infants de 3 a 12 anys. La proposta que realitzen des d'Arrels és un programa preventiu on s'entrena la identificació i regulació emocional, l'autonomia de l'infant i les relacions socials. Aquest entrenament es realitza en una sessió d'una hora a la setmana amb grups reduïts d'edats similars. «Partint de la base de què no hi ha aprenentatge si no hi ha emoció, la intel·ligència emocional es treballa emocionant», destaca la psicòloga.

L'educació emocional és el procés educatiu que s'inicia en primera infància i està present al llarg de tota la vida i té com a objectiu el desenvolupament emocional i social de la persona. Consisteix en l'adquisició d'habilitats i competències per identificar i regular les emocions pròpies i dels altres, per dominar les habilitats socials bàsiques i adoptar comportaments apropiats i responsables per fer front satisfactòriament als reptes diaris de la vida.

«Un dels problemes que més trobem en la infància és la baixa tolerància a la frustració. Nens que els hi costa molt assumir les normes i els límits. Això afecta no només en l'aprenentatge, sinó que també interfereix en les relacions socials», explica Fauria.

Actualment, el projecte s'està implantant a sis centres de la província de Girona i el gaudeixen unes 200 famílies. «La societat s'està sensibilitzant cada vegada més en la importància de l'educació emocional com a eina preventiva per la salut de les persones, així doncs, cada dia hi ha més infants que assisteixen a les sessions d'educació emocional», explica Fauria. En aquest procés, els pares també hi tenen molt a veure, ja que són els principals actors de l'educació dels seus fills. «Des d'Arrels potenciem que els pares participin en el projecte donant la possibilitat d'assistir a uns tallers mensuals, on aprenem i adquirim estratègies, recursos i eines per dur a terme al seu dia a dia», explica la psicòloga.

Els nens aprenen a gestionar les seves emocions i els pares també. L'educació emocional és necessària desenvolupar-la tota la vida, des que estem al ventre de la mare fins que morim. Tot i això, durant els primers anys de vida, els nens i nenes tenen molta plasticitat cerebral, és a dir, que el cervell té molta capacitat per canviar i formar estructures noves. «Si a un infant l'entrenes des de ben petit a prendre consciència de les seves emocions i a regular-les de forma adaptativa, l'entrenes en un pensament i actitud positiva davant la vida; a relacionar-se des de l'empatia, la comunicació i l'assertivitat amb les altres persones; i l'entrenes a autogenerar-se emocions positives serà un adult més feliç i amb menys provabilitats de patir estrés i ansietat gracies a les seves habilitats emocionals», apunta Fauria. Un entrenament que els permetrà afrontar la vida d'una forma més saludable i conscient. «Confio en el fet que tots aquests futurs adults seran capaços de transformar tot el que és tòxic de la nostra societat en el que és sa i adaptatiu», conclou la psicòloga.