Els experts destaquen l'aparició d'un nou diagnòstic, el de la sensibilitat al gluten no celíaca, una patologia que pot ser confosa amb la síndrome d'intestí o còlon irritable. «Tenim aquí un col·lectiu de 5,2 milions de persones que tenen alguna patologia relacionada amb el gluten. I pot ser que aquest nombre sigui més elevat, ja que fins que es va descobrir la sensibilitat al gluten molts pacients eren diagnosticats de síndrome d'intestí o còlon irritable», adverteix el doctor Gonzalo Guerra Flecha, especialista en digestiu del Centre Mèdic-Quirúrgic de Malalties Digestives (CMED).

La veritat és que alguns dels símptomes com el dolor i la inflor abdominal i l'alternança de períodes amb diarrees i restrenyiment coincideixen. Els primers es diagnostiquen després de realitzar un seguit de proves per descartar algun problema funcional o orgànic en l'aparell digestiu: analítica, ecografia abdominal, gastroscòpia i colonoscòpia i biòpsies intestinals.

«Si tots els resultats són negatius, és a dir, quan no hi ha res patològic que expliqui aquests símptomes, és quan es diagnostica una de les dues síndromes: la d'intestí o la de còlon irritable, sent més freqüent el segon», afegeix Guerra Flecha.

Les proves per a la intolerància al gluten, com l'anàlisi dels anticossos antigliadina, antiendomisi i antitrasnglutaminasa i la biòpsia duodenal, tampoc serveixen per diagnosticar la sensibilitat al gluten no celíaca. «Aquesta també pot ser una causa que abans que se sabés de l'existència i el diagnòstic de la sensibilitat al gluten, quan també aquestes proves eren negatives, el diagnòstic fos el de budell o còlon irritable», afegeix el fundador de CMED.

L'expert recorda que la sensibilitat al gluten no celíaca és una patologia coneguda i que els especialistes tenen en compte a l'hora de fer diagnòstics diferencials, com és el cas de les síndromes d'intestí i còlon irritable. Pel que fa a la simptomatologia, una de les principals característiques de la sensibilitat al gluten no celíaca és que també presenta gran quantitat de manifestacions extradigestives, «cosa que ja pot donar-nos una pista del que tenim entre les mans».

Els principals símptomes són dolor persistent a la zona abdominal i inflor, restrenyiment, diarrees freqüents, nàusees, vòmits, anèmia, èczemes o erupcions a la pell, mal de cap i fatiga i confusió, adormiment o mal de les extremitats, alteracions menstruals i dificultat per aconseguir un embaràs, i alteracions en el nombre i forma dels espermatozoides.

En la seva opinió, per al seu correcte diagnòstic el més important és descartar que no es tracti d'intolerància al gluten. «Aquestes proves la majoria de les vegades són negatives. Cal recórrer a una anàlisi específica de la genètica del gluten, amb l'estudi de dos gens, HLA DQ2 i HLA DQ8 i amb tres variants en cada un. Segons el nombre de positius, parlem de menor o major sensibilitat i establim el temps necessari d'abstenció de prendre gluten», aclareix.

Un cop passat el temps de retirada del gluten de l'alimentació, es porta a terme una dieta de reintroducció al gluten. «Aquesta es fa segons un protocol que tenim establert a CMED per als diferents graus de sensibilitat al gluten no celíaca i, un cop conclosa, el pacient pot tornar a prendre gluten amb normalitat», conclou.