L'hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha dut a terme amb èxit un trasplantament hepàtic pel procediment 'split', que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals per a dos receptors, en aquest cas dues nenes de 13 anys i 8 mesos d'edat, respectivament.
El donant del fetge també era menor d'edat i les dues nenes receptores estaven en una situació crítica que només es podia resoldre amb un trasplantament.
El responsable del servei de cirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantaments de l'hospital Vall d'Hebron, Ramón Charco, ha explicat avui que "el trasplantament hepàtic split és un procediment quirúrgic molt complex i reservat per a casos excepcionals que requereixen un nivell alt d'experiència".
El trasplantament es va fer a dues nenes, Naroa, de 13 anys, procedent del País Basc, que patia una malaltia metabòlica que l'obligava a seguir una dieta molt restrictiva en proteïnes i un hepatocarcinoma (càncer de fetge), i Roma, de 8 mesos i veïna de Terrassa (Vallès Occidental), que patia la síndrome d'Alagille, una malaltia minoritària que li havia provocat una cirrosi hepàtica irreversible.
La intervenció, que es va realitzar el mes de juliol passat, va requerir un equip de 30 professionals: un metge i una infermera es van desplaçar a una altra comunitat autònoma per a l'extracció de l'òrgan del donant menor d'edat i portar-lo fins a Vall d'Hebron per ser dividit en dues parts.
"Mentre es realitzava la divisió del fetge, simultàniament, es preparava les dues nenes per rebre l'òrgan i es reduïa així el temps d'isquèmia", ha apuntat el metge adjunt a la unitat de gastroenterologia, hepatologia, suport nutricional i trasplantaments hepàtics pediàtrics de Vall d'Hebron, Jesús Quintero.
El trasplantament hepàtic 'split' només s'havia fet una vegada a l'hospital Vall d'Hebron, l'any 2002 i, el mateix dia que es va intervenir Naroa i Roma es van fer 14 trasplantaments més, "un dels dies de més activitat en trasplantaments", ha assegurat el coordinador de trasplantaments, Alberto Sandiumenge.
Naroa ha rebut l'alta hospitalària després de set dies d'ingrés a l'hospital i "ja pot menjar carn i embotits", ja que abans "només menjava fruita, verdura i aliments químics sense proteïna, cosa que li condicionava la vida".
En el cas de Roma, Bassal ha dit que, "en ser més petita (8 mesos) el temps de recuperació és més lent" i que se li va implantar "la part petita del fetge dividit, però tot i així era massa gran per al seu cos i va haver d'estar uns dies amb la ferida oberta abans de poder tancar-la", encara que ha assegurat que "aviat" li donaran l'alta.
"Li heu tornat la vida a la meva filla", ha manifestat emocionada la mare de Naroa, Josefi, i ha animat els nens que estan en llista d'espera a no perdre l'esperança: "Algun dia rebran aquesta trucada", ha dit.
La mare de Roma, Vanesa, ha dit de la seva banda que "aquí només hi ha un heroi, que és el donant" i ha agraït el tracte a tot l'equip mèdic de l'hospital.
Vall d'Hebron va realitzar el primer trasplantament de fetge pediàtric d'Espanya el 1985 i ha estat pioner a fer el primer 'split' per a receptors adult i nen, i a reduir un fetge per implantar-lo a un pacient.
A més, és el segon centre de l'Estat en nombre de trasplantaments d'aquest tipus (12-14 per any) i registra la millor taxa de supervivència respecte als altres centres, segons ha informat aquest centre hospitalari barceloní.
Actualment hi ha deu menors en llista d'espera per a trasplantament de fetge i, segons Quintero, "entre el 30 i 40% dels trasplantaments de fan amb donants vius, cosa que posa en risc a la persona que dóna", per la qual cosa els agradaria que aquest percentatge "no fos tan alt ja que "sempre és millor aprofitar un donant cadavèric".
També el cirurgià ha recordat que "l'èxit dels trasplantaments no el marca l'índex de supervivència, sinó que els nens i nenes puguin fer vida normal".
