El govern dels Estats Units volia definir amb la Iniciativa de Medicina de Precisió la manera de promoure una millor salut en la població a través de personalitzar la comprensió de les malalties i el seu tractament gràcies a la informació genètica, les condicions ambientals i l´estil de vida dels pacients.
L´augment de l´esperança de vida ha provocat que malalties com el càncer o l´Alzheimer tinguin actualment una major prevalença. La medicina ha hagut d´evolucionar i adaptar-se al nou escenari buscant noves solucions. En aquest ambient neix la medicina de precisió, que usa la informació dels gens i les proteïnes de l´individu per diagnosticar i tractar malalties amb mètodes més personalitzats i menys invasius.
Gràcies a la medicina de precisió es podran prevenir moltes malalties en e lfutur. Amb els assajos clínics es pretén comprovar amb pacients les hipòtesis que han estat plantejades en els laboratoris. Això ha provocat una millora en la lluita contra el càncer.
Ander Urruticoechea, oncòleg i director d´Onkologikoa de Sant Sebastià, assegura que actualment existeixen dues tendències: «D´una banda, fer nous tractaments que guareixin més gent; i per una altra, ser capaços de discriminar millor els pacients que es beneficiïn de cada tractament». És a dir, una medicina personalitzada. Com? Coneixent la biologia i les característiques dels tumors.
«Fa pocs anys tot el que sabíem d´un càncer era la seva forma vista sota el microscopi i que creixia molt ràpid. Per això, els tractaments clàssics, com la cirurgia, estan enfocats a treure el tumor o, en el cas de la quimio teràpia o radioteràpia, a neutralitzar la característica de ´créixer ràpid´. Però de mica en mica, en els laboratoris i amb la tecnologia que tenim, hem anat coneixent moltes característiques que hi ha sota aquest créixer ràpid», apunta el doctor Ander Urruticoechea.
Immunoteràpia i biomarcadors
L´avanç més important que s´ha aconseguit fins ara és el que fa referència fa a la classificació dels tumors de lpacient. Per això, Mariano Provencio, cap d´oncologia de l´Hospital Puerta de Hierro de Madrid i director de l´Institut de Recerca Sanitària d´aquest hospital, assenyala que els grans avanços que s´han aconseguit fins ara amb els assajos clínics són les teràpies dirigides amb biomarcadors específics i la immunoteràpia. Els biomarcadors permeten una millor classificació dels pacients i la immunoteràpia facilita un tractament alternatiu.
La immunoteràpia ha suposat en alguns tipus de càncer amb biomarcadors específics una autèntica revolució, ja que, com assenyala el doctor Urruticoechea, «hem descobert com despertar el nostre propi sistema immune perquè controli o elimini alguns tumors».
Existeixen fàrmacs capaços de potenciar les defenses de l´organisme amb la finalitat que reconegui les cèl·lules tumorals i les destrueixi o les mantingui adormides durant més temps.Hem descobert com despertar al nostre propi sistema immune perquè controli o acabi amb alguns tumors
En aquesta àrea de la medicina personalitzada és on més èxits s´estan aconseguint, i fins i tot ja s´està aplicant en molts tumors.
Tipus d´assajos clínics
En l´era de la medicina de precisió els assajos clínics de teràpies per combatre el càncer han evolucionat partint de la base genòmica. Els umbrela trials seleccionen pacients amb el mateix tipus de càncer amb la finalitat d´identificar les alteracions genètiques que causen el tumor. Per la seva banda, els basket trials inclouen pacients amb la mateixa mutació amb independència del tipus de càncer que pateixin.
«El procés de selecció dels assajos clínics és bastant rigorós, en el sentit que han de complir molts criteris d´inclusió i cap d´exclusió», relata Mariano Provencio. El metge explica que, si hi ha un assaig clínic sobre una mutació concreta, i tenen un pacient que presenta aquesta anomalia genètica o mutació, se li ofereix la possibilitat de participar-hi. També es dona el cas de pacients que s´ofereixen per participar en assajos clínics, però és menys habitual.
Inversió en R+D
La indústria farmacèutica va invertir 1.147 milions d´euros en R+D a Espanya l´any 2017. Del total, gairebé el 60%, 662,1 milions, es van dedicar a assajos clínics, segons Farmaindustria. Això suposa una tendència a l´alça de la inversió en les fases primerenques dels assajos clínics (fase I i fase II), que requereixen un major nivell de complexitat. Espanya és un dels països europeus amb millors condicions, de manera que un terç dels assajos clínics que es realitzen a Europa tenen participació espanyola.
Segons l´informe de Farmaindustria, la inversió en biotecnologia va ascendir a 305 milions d´euros l´any 2017. S´ha de tenir en compte que el 41% de les companyies utilitzen la biotecnologia en la fase preclínica i el 50%enla fase clínica. En els últims deu anys s´han comercialitzat a l´Estat espanyol 45 principis actius d´origen biològic-recombinant, especialment a les àrees d´oncologia, hematologia, immunologia i oftalmologia.
Camí cap al futur
S´han aconseguit grans avanços en els últims anys, però encara falta molt camí per recórrer. El càncer és una de les malalties que causen més morts a l´any. L´oncòleg Ander Urruticoechea sap que s´ha aconseguit reduirla taxa de mortalitat en càncers com el de mama gràcies a l´existència de millors tractaments i al diagnòstic precoç, però encara tenen un gran desafiament per superar. «El camí és ser capaços de saber quins són els punts febles de cada tumor en cada persona, despertar el sistema immune de l´individu contra aquest tumor i adjudicar-li el tractament més adequat», conclou.
En la mateixa línia, el doctor Mariano Provencia apunta que cal «millorar el diagnòstic, optimitzar les mostres que s´obtenen i tenir accés a totes les mostres que tinguin tot tipus de biomarcadors».
