Morir és un d'aquells temes que espanten i dels que molta gent no vol parlar. Serà el desconeixement del que passa amb l'arribada de l'últim sospir el que fa que molts humans es mostrin temorósos davant aquest instant.

Més enllà de ser un moment que segurament ningú desitgi, mai ningú ha tornat a la vida per confirmar el que se sent segons abans de morir, però sí que s'ha aconseguit conèixer a través de la ciència.

I és que, neuròlegs de l'Hospital Charité-Universitätsmedizin Berlin (Alemanya) han descobert, en monitoritzar aquest moment, que just en el moment de morir el cervell pateix el que s'ha denominat com 'tsunami cerebral'.

Amb l'objectiu d'"obtenir una millor comprensió de com respon el cervell a l'esgotament de l'energia per ajudar a predir el temps disponible per a la reanimació fins a un dany irreversible i el desenvolupament avançat de les intervencions que perllonguen aquest lapse", els neuròlegs van realitzar enregistraments amb tires d'elèctrodes subdurals en pacients amb una lesió cerebral devastadora i que tenien l'ordre de no reanimar.

Així, després d'estudiar amb detall l'activitat cerebral de fins a nou pacients, els experts van descobrir que la consciència encara pot estar present molts minuts després que la resta del cos hagi deixat de mostrar signes de vida, el que augmenta la possibilitat que durant fins cinc minuts, el procés d'apagada del cervell pugui revertir-se. Perquè encara que les cèl·lules cerebrals es nodreixen de la sang per funcionar, després de la mort s'agafen a les reserves d'energia.

"Després d'aturar-se la circulació, la dispersió de la despolarització marca la pèrdua de l'energia electroquímica emmagatzemada en les cèl·lules cerebrals i l'aparició de processos tòxics que finalment condueixen a la mort. És important destacar que és reversible, fins a cert punt, quan es restableix la circulació", va explicar Jens Drier, portaveu de l'estudi.

Els neuròlegs alemanys es van adonar que just en el moment de la mort, una "depressió expansiva" marcava el moment en què els impulsos s'apagaven. Aquest procés, conegut com "propagació de la despolarització o la propagació de la depressió (disminució del potencial de la neurona)", es caracteritza per la hiperactivitat en les neurones seguida d'un silenci sobtat.